dilluns, de febrer 26, 2007

La vida de funcionari

Dins del món dels funcionaris, el més habitual és que es cerquen entre ells. En el meu cas, jo no tinc amics funcionaris: filaré més prim, dins la colla d’amics, no en tinc de funcionaris. No voldria que se’m considerara negativament per haver dit açò, simplement vull dir que se’m fa difícil compartir el meu estat de vida (de moment sense lligams i amb un esperit bastant independent) amb amistats que no siguen funcionàries i sense lligams, més encara vivint en un poblet enmig i lluny de les capitals. Tinc les vesprades lliures, tinc ponts i vacances d’escola, dissabtes i vesprades de diumenge ocioses i poca gent amb qui gaudir-les.

És un fet de què he hagut d’aprendre i, fet i fet, no m’hi acostume. M’agrada viatjar i des que treballe d’ensenyant aprofite els ponts per a fer-ho. Més encara, d’ara en avant les vacances escolars s’incorporaran en aquesta previsió. Poques voltes, llevat de les pasqües de cada any, he viatjat amb companyia, i és trist fer fotos només a paisatges i a cases i que no me les facen, a mi; o bé anar amb el cotxe i amb el tren sense ningú amb qui gaudir amb el trajecte.

Ausiàs Marc deia que cascú cercava són igual, doncs a mi, se m’espera un any ben carregat de ponts planificats. Vorem com m’ho trac dels dits.

2 comentaris:

  1. I saber molt aproximadament el que farem l'endemà. No sé si em podria adaptar a eixa mena de vida, despullada d'aventura i de risc, que són la sal de la vida. Suposo que, amb els viatges, potser és això el que busques: aventura i risc.

    ResponElimina
  2. Lupus, podria dir-te que en aquesta vida de docent no hi ha gaire risc, tanmateix, depenent de quins instituts, algun s'acostaria al concepte de perill laboral.

    Home, no és aventura i risc tan crus: simplement desconnectar i veure coses noves. Però amb algú que puga contestar-te i fer-te la foto.

    ResponElimina