Del pilar de la democràcia

En aquesta fi de mes apareixen en premsa resultats de les investigacions al tocat del programa espia Pegasus i és aborronador saber que l'estat espanyol ha estat darrere d'aquesta guerra bruta. Quina confiança hom pot tenir en aquesta monarquia parlamentària imbuïda de democràcia?

 Ara resulta que la dreta extrema vol que els diners que costa el servei de traductors del Congreso pel tocat de les llengües espanyoles vagen d'ajut al drama de la catàstrofe que s'ha esdevingut. De veres que justament justament justament han de ser d'allí? No poden treure's d'alguna altra partida com la monarquia, l'església, la tauromàquia?

 De veres que 9 milions d'euros haurien evitat (o disminuït) el nombre de morts? 9 milions són el preu a pagar per la vida de 95 persones? 9 milions?

D'ofrenes i seguidisme polític acrític

 Publica el Vilaweb que en el Senado ERC i Junts han reprovat el ministre de Transports pel tocat de la calamitat del tren. Quant als valencians de Compromís, sembla que no han volgut reprovar-lo, supose que donant per bona la brofegada del ministre que dia que els viatgers no deuen ser masoquistes quan ves per on fan servir molt el tren. En fi...

Del fet que passen de tu

 Compromís durà al Tribunal Constitucional la llei d'educació valenciana actual. No ha estat iniciativa del govern del PSOE, sinó una suma de 51 diputats del Congreso, d'entre els quals tampoc hi ha cap diputat del PSOE. Les raons adduïdes per a no retratar-se pertanyen a l'alta política. El fet cert és: no sé per què tant de seguidisme i ofrenisme si quan cal et venten una galtada a la cara. De passada, la recuperació del dret civil valencià no va ser possible per culpa del PSOE també. Doncs això, que sí a tot.

Del 25%

 Lig el tirular d'aquesta notícia del Vilaweb "El Consell d’Europa fa un toc d’atenció a Espanya per la imposició d’un 25% de castellà a l’escola " i tristament se m'ocorre: ui, quina por, Europa, Europa". En fi...

De molts anys que han passat

Fa trenta anys que va ocórrer la primera gran prova d'independència personal, que va ser anar a estudiar a València: amb 18 anys, cinc dies de la setmana fora de la llar familiar, amb la responsabilitat de viure en un pis, d'acometre uns estudis importants i també de gestionar uns diners propis.

30 anys pasasts com un bot llargada, tot fent metàfora esportiva. Un bot que deixa baix un gran clavill entre cap i cap.

D'actes culturals a l'estranger

La Maria Josep ha anat a presentar una traducció que ha fet a Suïssa. En assabentar-me de la notícia m'ha vingut el record de fa molts anys d'intentar traspassar la frontera del país i fer accions d'aquestes. El tocat és que no he tingut gaire bon succés: pocs casos reeixits dels moltíssims d'intents.

Supose que en el cas d'ella darrere deu haver-hi hagut l'esforç d'un conjunt de persones que han fet possible l'acte a Lucerna; en el meu cas tot ha estat solitari (com va ser el cas del recital de poesia el 2015 en la Universitat d'Hèlsinki, quan vaig irrompre per correu electrònic a la lectora Jordina i ella va empomar el meu envit) i a tot estirar la complicitat d'una persona: l'amiga lectora Anna Vives, quan vaig anar a Leicester l'any 2008 amb un recital súper bonic que va preparar amb el suport de la Xarxa Llull. La resta, un parell de recitals a Catalunya amb la Christelle Enguix de promotora a Arenys de Mar el 2016 i el Pau Rodríguez, el 2022, en un recital a l'Horiginal.

D'un president

Hui els qui paguen la quota del partit votaran si estan a favor que els diputats llurs en el Parlament voten a favor del socialista Illa. Amb tot el merder que hi ha hagut, aquesta votació tan important marcarà una bona part del futur nacional del meu país veí, amb el qual solem emmirallar-nos i abocar-hi frustracions i esperances.

De la França olímpica

Han començat els jocs olímpics a París. Durant la cerimònia d'inauguració han mostrat la grandesa cultural d'una ciutat-país de passat esplendorós i present modern. La realització fílmica dels exteriors ha mostrat aquesta excel·lència posant d'exemples edificis, jardins, etc.

Però, compte, francòfils catalanoparlants enlluernats de tanta bondor: la França ens odia molt: ens odia molt molt molt. També els francesos, bona part nombrosa dels francesos que creuen en la França grandiosa: ens odien, els catalans, els occitans, els bascs i tants altres.

D'una galtada de realitat

Hi han algunes persones que vesteixen una samarreta que diu amb bon orgull que si un país [Espanya o França] no han pogut fer desaparéixer el català un individu sol no farà que desaprega. Com a lema d'autoestima està bé. Ara, la realitat és aquesta. [I no haurà estat un país, sinó els fills dels parlants].

De la gràcia andorrana

-Ara resulta que els andorrans han anat a Catalunya a exposar-los la seua llei de política lingüística.

-Que cabrons que són ca, ca, ca... Ma que són graciosos!

-Tu trobes que vindran ací a continuar la conya?

-Els ovaris quadrats haurien de tindre només de pensar proposar-ho.

-Que bo, tu!

-Sí.

D'una cançó

Em ve al cap de camí a la faena la cançó del Diluvi que diu que ja no podem més i ho podrem tot. Pense de retruc en el Botànic i en Compromís, i faig l'associació: ja no podíem més i ara ho podrem tot.

Han passat anys de govern i s'ha esdevingut la trompada contra la paret de la realitat. 

Quanta pena.

D'una competició de vela.

Tant de merder que va significar la Copa de l'Amèrica a València i tant d'esforç per a fer entendre que va ser una error social i van i els barcelonins se'n fan bandera.

D'un premi a què m'he presentat

Hom ha anunciat els guanyadors del premi de poesia subversiva, a què m'he presentat per tercera volta, però no he tingut bon succés. Quan aparega publicat vorem per on van les línes de la subversió d'enguany. El tocat és que no acabe jo d'entendre què és la subversió en poesia, de manera que no sé què escriure, ni com per a encertar-ho.

Tornaré a intentar-ho o ho deixe córrer? Bé, tinc gairebé un any per a enviar-hi alguna cosa.

D'unes eleccions

Ai, Europa... Ai, País Valencià...

D'un conseller de cultura

 Doncs pel que sembla, no mos faran catalans, però sí que ens annexionarem Múrcia: Països Valencians.

De la plaça del llibre

Em venia de pas anar a Gandia a la plaça del llibre. Sempre és un goig vore eixa bondor de llibres, bé siga en català primer bé siguen traduccions (més bondor hi ha a la plaça del llibre de València, certament). Tornant a casa em van vindre al cap llengües com l'aranés o l'asturià: quina pena que aquestes i d'altres llengües "espanyoles" no puguen inundar-se de tanta obra.

De la llengua

Encara no fa un any i la dreta extrema del govern del nostre país i ja fa i desfà, potineja, destraleja la llengua del país, sense miraments i capficaments. Les esquerres, ausades que van allargar la cosa per a redignificar-la (i compte que dins les esquerres, també hi ha gent que això del valencià li la bufa i si no es recupera, millor). En una altra part del món, en la ràdio pública valenciana no tremolen a dir bona vesprada a les 12'30 del migdia.

Dos casos que en la foram no tenen res a vore, però sí que tenen en comú la destrossa de l'idioma.

De les coses del rei

Ara resulta que el rei d'Espanya, el Felipe VI, ha sancionat que l'acadèmia separatista de la llengua catalana en versió balear es puga dir Reial. La pregunta que em faig és: això per què? quins criteris s'han seguit? Vol dir això que hom podria crear l'acadèmia de les ciències de al Terra plana i tot seguit demanar la qualificació de reial? De veres? La monarquia serveix per a això? Per a justificar l'aberracio?