Després de llegir açò, que el valencià depén de la conselleria i per tant Wert no farà res per ajudar les famílies que reivindiquen l'ensenyament en valencià, com sí que fa a les famílies catalanes que reivindiquen l'ensenyament en castellà a Catalunya, després de tot açò repetisc, ¿com vol que no li neguem la salutació?
dijous, de juny 27, 2013
dissabte, de juny 22, 2013
Suspicàcies
Bé, ara ja hem fet la broma. Ara anem a les coses serioses. El primer fet que cal tenir en compte és: ¿Per què la proposta del PP no va adreçada a l'IEC? El segon fet és: ¿Per què sí a la RAE, que en teoria no té res a fer en un afer d'una altra llengua? Vet ací les meues conclusions.
En primer lloc, pel que fa a importància jurídica, qui deu tindre la paraula darrera davant un conflicte judicial, m'imagine que deu ser la RAE i no l'IEC. Els jutges espanyols, pel fet que estem a Espanya, deuen tindre com a argument d'autoritat lingüística ço que dictará la RAE, i no qualsevol altra autoritat de cap altra llengua (ni catalana, ni valenciana, ni aragonesa, ni britànica, fins i tot). En segon, davant un conflicte de definicions, qui mana és la RAE. Així doncs, si es donara el cas que la RAE definira que el valencià és un idioma independent del català, la nostra Generalitat hi advocaria l'argument d'autoritat de la RAE i rebatria qualsevol definició unitarista, bé de l'IEC, bé, fins i tot, de l'AVL. Finalment, ço que és més important, en cas d'arribar a un juí, la Generalitat certament estarà sempre d'acord amb ço que des d'Espanya es dirà, que per això formem part del projecte unitari en l'universal, i és la que ens tutela (i d'ací la proposta del PP)
Se la saben llarga.
dijous, de juny 20, 2013
S'ha de ser inútil!
dimecres, de juny 19, 2013
dimecres, de juny 12, 2013
Projecte
Hui m'han posat preu a un desig: el projecte té de moment molts números per a fer-se real. Tot dependrà de com passarà l'estiu.
dijous, de juny 06, 2013
Sensibilitats i homenatges
Vet aquí un altre cartell d'homenatge a un artista mort en què és mostrat en actitud fumadora: en aquest cas és el poeta assassinat Salvador Iborra. Sembla, doncs, que fumar és estètic per a la persona que ha dissenyat el cartell (i amb el suport de l'ajuntament de Barcelona): eixe fum que s'escampa, eixos dits que subjecten el cigarret, eixe braç posat, eixa mirada... Tot molt sensible.
Certament, hi han divisions i classe en el món del càncer, i que els fumadors, per exemple, donen suport a les campanyes contra el càncer de mama és molt més guai, i el mocador rosa és més estètic i fa fi, i els ompli de consciència social.
Ja en el tema, perquè no es diga que no tinc humor, estaria bé que si es dedicara algun altre homenatge a algú es fera amb una foto d'un cunnilingus o una fel·lació, que també representa un plaer humà, posats a mostrar situacions de risc.
dilluns, de juny 03, 2013
Metàfora
Fins i tot els cactus també es sequen.
dimecres, de maig 22, 2013
Certament, les comparacions són i es fan odioses, però per què en el tema d'ETA i del franquisme sembla que no hi ha comparació ?
El meu dubte és: per què és enaltiment del terrorisme homenatjar etarres i no és apologia del feixisme homenatjar un exèrcit que va lluitar per ajudar el nazisme? Per què políticament sí que s'ha de rebutjar el terrorisme d'ETA i no la dictadura de Franco?
No ho entenc...
dilluns, de maig 13, 2013
Descans
De fa un parell d'anys ençà he mamprés una faena de traduir del grec al català poesia i assaig; cal dir també que aquesta faena que he fet tenia la intenció de poder eixir a la claror editorial, però el tocat és que no ha pogut ser. He de dir que he estat dos anys embolicat de versos i d'idees, però vist que no he aconseguit tenir bona sort, he decidit prendre'm un descans: i ho he notat, certament. Comptat i debatut, havia ocupat tant les vesprades de la setmana amb aquesta tasca i ara que s'ha desunflat la tensió literària, m'adone del temps lliure que ha caigut damunt de jo.
Amb remordiments diré, que estic a gust de moment.
dissabte, de maig 11, 2013
Tocar els ous impunement
Ja posats a ser cerrils, propose que algun estatut (i no vull dir-ne cap explícitament, però sí que ho deixe entreentendre: un estatut d'un territori que té per capital Barcelona) denomine el castellà (per això de fotre un poc també, senyora Camacho) com a Llengua Parlada a Catalunya de Manera Obligada i Constitucional (LPCMOC), perquè així ho ha decidit la sobirania...
divendres, de maig 10, 2013
Dos actituds diferents un fet semblant
El PP s'encabota a revisar sempre l'atemptat del tren de Madrid del 2004: per què no s'encabota també a revisar l'accident del metro de València del 2006?
dijous, de maig 09, 2013
LAPAO, o ço que abans era català
-Jo parle LAPAO i tu?
-Ummmm...
Estic meravellat de veure de quina manera els del PP de les altres comunitats es riuen a la cara dels catalans del PP (però vull dir d'aquells que es creuen de veres que són catalans i amb ço que implica parlar el català i la història de la llengua) i encara han de suportar-ne el cinisme.
Paciència, de veres...
dimecres, de maig 08, 2013
La cançó de l'enfadós
dilluns, de maig 06, 2013
Premis literaris
Amb la resolució del premi de traducció de poesia acabe la temporada de presentar-me a concursos literaris d'enguany: zero de quatre, certament descoratjador, què hi farem. Ara toca descansar de cara el curs que ve, si hi ha algun premi que em faça gràcia. Com diuen els polítics perdedors de les eleccions: obrirem un període de reflexió per cercar noves vies i propostes.
dissabte, d’abril 27, 2013
D'acord, exagere un poc...
Aquell dia va concentrar el pensament en aquella idea, i tot d'una, l'or que tenia dissolt dins el seu cos va anar fluint fins a congriar-se en el dit anul·lar i va traspassar-li la pell en forma d'anell.
dilluns, d’abril 15, 2013
Un ull com una estació de trens
Certament, té raó el ministre Wert quan diu, al tall de la resolució judicial per al bilingüisme en l'ensenyament de Catalunya, que les sentències dels jutges s'han de respectar i aplicar. Hi estic d'acord, perquè aquest fet és la base de l'estat democràtic i de dret, i sense aquesta regla la convivència entre la gent seria insuportable: davant un cas judicial tothom ha d'acceptar ço que la justícia disposa, sense excuses.
Ja posats a sincerar-nos, senyor Wert, estaria bé que diguereu als polítics i governants del vostre partit al País Valencià que també acataren prestament i amb diligència les sentències que dicten els jutges i no es facen els ronsos. Per exemple, senyor Wert: les 33 sentències per no reconéixer el títol de filologia catalana com a prova de coneixments de català, o també (i en relació amb la llengua vehicular de l'ensenyament que tant reivindiqueu) a la implantació de la línia en valencià en una escola de Picassent.
No en penseu el mateix?
dimarts, d’abril 02, 2013
Nota d'avís
Fem-ne un recordatori col·lectiu:
el 2019 s'acaba la concessió de l'autopista AP-7 (quan hauria d'haver-se acabat el 2006)
Que els polítics que ens governen no l'allarguen una altra volta (siguen del partit que siguen)!
dimarts, de març 26, 2013
Adoctrinament
EXTRAORDINARI, MERAVELLÓS, FANTÀSTIC: que els polítics inciten els alumnes a denunciar els professors que facen reflexionar els alumnes dels desgavells dels nostres polítics (de dreta, presumptament).
Un aplaudiment ben, ben, ben gran. Sí senyor, alcem-nos tots i 10 minuts d'ovació sostinguda.
Això sí: calladets quan es tracta de denunciar els professors que consideren que l'homosexualitat és una malaltia; calladets davant professors que opinen que les dones haurien d'estar a casa a la cura dels fills; calladets quan diuen que l'evolució de les espècies és un conte per a no dormir; calladets quan expressen que la religió catòlica ha de ser la base moral de la societat actual; calladets quan amollen que el laïcisme ha corromput els fonaments de al convivència social.
Quina societat de mediocres que som. De veres.
dijous, de març 21, 2013
Decadència social i política
Com més va més augmenta el meu desconcert en els temes de la crisi econòmica i política del PP. Em sent insegur de veure que vés a saber si em llevaran diners per tenir els diners estalviats, però també em sent estafat i burlat pels casos de Bárcenas i de Sepúlveda. Roda i volta, sembla que aquests dos hòmens s'enduran un pessic més que obscé de diners per haver estat despatxats presumptament de manera il·legal: l'u gairebé un milió d'euros i l'altre més de 200.000. Tanmateix, ço que m'endenya més, ço que em fa sentir més imbècil és que aquests diners que haurà de pagar el PP, al remat, vénen a l'engrós de les subvencions estatals als partits polítics: comptat i debatut, segons les informacions que passegen per internet, un 85%.
Atenció: un 85% dels diners d'un partit vénen dels diners públics! És a dir, que si és cert açò, dels meus imposts que pague amb el meu sou (i que ha estat retallat tot pel sacrifici del país) he de pagar damunt encara les indemnitzacions a aquesta gent, per aquest transvasament imposts-finançament públic als partits.
De veres, no és vergonyant aquest tocat? ¿Com encara els militants del PP, els votants del PP, poden tenir la consciència tranquil·la?
dimecres, de març 13, 2013
Xica, que curiós...
No volen que la TV3 es veja al país, però ben bé que volen repartir-se la Fórmula 1, ara jo ara tu...
Oi, oi, oi, quina gràcia, tu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
