Hi ha tot de proverbis, dites, refranys, etc. que aconsellen que és millor callar si ço que has de dir és estúpid. Em ve al cap açò perquè acabe de llegir una declaració del senyor Albiol en què diu que "omplir una plaça de creus és violència respecte als ciutadans que no són independentistes".
Considere que algú que diu una cosa com aquesta certament està essent irresponsable, atés que una proclama com aquesta pot provocar d'altres semblants. Per exemple, ¿vol dir això que aquells que no siguen catòlics poden sentir-se violentats i mamprendre un acte aital com el de Vic quan en setmana santa envaeixen els carrers tota aquesta lugubritat de les provessors catòliques? ¿Vol dir això que quan un equip esportiu ocupa carrers per a festejar l'aconseguiment d'un trofeu pot ser agredit pels d'un altre? Roda i volta, el fet cabdal: ¿cal emprar la violència quan una cosa no ens agrada?
Certament, quants incendis provoquen aquestes persones públiques en favor d'una justificació injustificable.
No he sentit les declaracions d'aquest individu del PP. Supose que és el que ell persegueix fent-les: que les escoltem i que hi responguem, d'una manera o d'una altra. No m'interessen tant en si mateixes com el fet que tu reclames "responsabilitat" en les accions o en les declaracions o gestos d'uns partits dretans (per no caure en l'efectisme de dir feixistes) que busquen demonitzar aquells que voldrien esborrar del mapa i carregar-se de raó a partir de la seua pròpia perversitat. Responsabilitat/irresponsabilitat és un criteri de mesura "innocent", o ingènua, de cara a aquesta gentola que no mira pèl.
ResponEliminaDoncs ací hi ha el drama (o el cinisme) de la paradoxa: justament ells, per llur vessant cristià amb què han de mesurar les seues paraules i mostrar-se humils; per llur vessant tan juridicista i aplicadors de la llei d'on hom parla que tothom ha de servar responsabilitats civil, subsidiària, etc.; per llur vessant polític amb què han de ser servidors i no servits; per tot açò no puc més que entendre que cinisme (dit adés), mesquinesa, miserablilitat, pusil·lanimitat, infàmia i abjecció són llur raó de ser.
ResponEliminaÉs trist que nosaltres, com a éssers socials, hem de respectar l'altri, o com a funcionaris docents hem de vigilar ço que diem i ells, amb el privilegi concedit d'un lloc destacat en l'estament polític, tenen carta blanca i impunitat de dir aquestes bretolades.