Enraonàvem jo i un amic, bon lector i bon crític, i va aparéixer el tema de les traduccions. Certament es fa molta traducció (també en poesia) i les editorials que s'hi dediquen tenen llista d'espera, amb la qual cosa, poder traduir i publicar es presenta complicat si no és una patum del gremi. Per tant, traduir perquè sí pot no resultar satisfactori si hom té al cap voler que una editorial s'hi engresque.
Amb tot, em ve al cap la dèria del Llull de voler crear un cos de traductors. També papallona la idea que les administracions subvencionaren traduccions, a fons perdut: total, rescaten autopistes i altres merdes que dius, toca, almenys és cultura i segur que no s'hi gasten tants doblers!
I tant! Ben vist!
ResponEliminaI tot i així, es fa, efectivament, molta feina de traducció i molt bona i també hi ha persones que fan bona feina de traducció per plaer o, com tu dius, perquè sí, no per encàrrec, no professionalment, amb tota la generositat altruista i gràcies a això podem llegir "rareses" interessants que difícilment poden funcionar a través de circuits "comercials". I què t'he de dir a tu! És veritat que tot el que es faça a favor i en suport de la traducció serà poc.
Dius: gràcies a això podem llegir "rareses" interessants que difícilment poden funcionar a través de circuits "comercials". Jo pense: les rareses no funcionen ni mitjançant els circuits comercials (supose que vols dir les editorials grans) ni mitjançant els alternatius (supose que són les petites, com la teua on treballes). Per això la proposta del fons perdut.
ResponEliminaTambé pense que caldria que hi hagueren més premis de traducció com el que es fa a Tarragona. El País Valencià té tant de premi convocat que em neguiteja que no n'hi haja cap d'aquesta mena per ací.
Besos.