Aprofite l'avinentesa que he parlat de música escocesa per a fer saber un prejuí que tinc. Fa molts anys, quan escoltava música celta, em vaig adonar que els grans grups d'aquesta mena de música cantaven abundosament en anglés.
The Chieftains, irlandesos, (gairebé tots els discs en anglés i la seua web només en anglés); Capercaille, escocesos, (aquests tenen més cançons en gaèlic, però la web és en anglés només); Tri yann, bretons, (gairebé tots els discs en francés i la seua web només en francés).
Jo havia associat la música celta (prejuí) a la música que s'havia d'expressar en les llengües celtes: gaèlic, gal·lés, bretó... Però no, la música celta més important es canta en anglés, i jo no li trobe mèrit.
Certament, és un prejuí que tinc, però per a mi és desnaturalitzar un poc l'origen d'aquesta música, lligada a unes llengües en perill de desaparició, més encara quan els grups que fan aquesta música són justament irlandesos, escocesos, gal·lesos, bretons. Comptat i debatut, si grups de nació anglesa o francesa volen fer aquesta mena de música en anglés o francés, avant (fet i fet és com si els catalans volgueren fer flamenc en català). Però si els grups de les altres nacions decideixen a fer-ho en anglés, tot per a assolir l'èxit i la fama, demostren una fretura de sensibilitat per a una cultura que es vanten de reivindicar.
Al tall del Martyn Bennett, retrec a aquest aquesta feblesa lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada