Fuster diu, és bo de creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a estimar-los.
Per a una ment racional aquest aforisme és tota una provocació(creure i raonar no fan bona lliga), però és el petit luxe de fe (m'imagine) que es pot permetre una persona que ha deixat de banda les creences i no vol acabar enterrat en la misantropia.
Al remat, la conclusió trista que hom podria inferir és que qualsevol acte de fe (i aquest de l'aforisme n'és u) duu lligat un acte d'hipocresia.
Per molts anys...
Fuster no inventa res: copia Roís de Corella!
ResponElimina"Vosaltres dieu que, en ésser amats, vostre delit se troba; e així vostres treballs endreçau, que d'ésser amats tingau seguretat ferma. Fallits d'enteniment! ¿Com cercau delit en los estranys e no propis actes? Si tu, Jason, alguna t'ama, e tu ho ignorasses, negun delit n'atenyeries; e si creies ésser amat, encara que ver no fos, gran alegria tendries. E així, negú no s'alegra per ésser amat; mas, sabent o creent que és amat, ell ama; en la qual sua amor, e no en l'estranya, delit ateny. Per què penses, Jason, que lo mal dels cels se causa? Per poc amar lo que ans amàveu. ¿Has pensat com nostres adversitats, pèrdues, afanys, ab amor les alleujam? Mira: com nostres amics de nostres mals se condolen, la dolor nos alleuja. ¿Com se pot fer que la tristícia de l'amic, que entristir-nos deuria, i, ensems ab la nostra, fer-se major, nos alegre? Jo crec, Jason, tu n'has vist experiment, no ignorant la causa, la qual és aquesta: per la certinitat i coneixença que tenim d'ésser amats, quan vem que dels nostres mals l'amic se dol, nosaltres més novament l'amam; a la qual més amor, se segueix alegria, que ens tol o alleuja la tristor que de nostres adversitats tenim."
Parlament de Medea a "Història de Jason e Medea", de Joan Roís de Corella.
Gràcies pel comentari.
ResponEliminaA voltes una còpia és més agradosa que un original (almenys s'entén més fàcilment). Ara que, venint del Corella, tampoc deu ser nou d'ell.
En fi no hi ha res de nou baix el sol.