Hem viscut sempre amb el consell que cal respectar aquelles persones que no pensen igual que nosaltres, però a hores d'ara, caldria especificar més aquesta lliçó: sempre caldrà respectar el proïsme quan aquest et respectarà a tu. He de dir que el Partit Popular no és un partit que jo aprecie, no m'agrada l'ideari que té, però òbviament calia ser respectat.
A partir d'ara, després que no només el PP valencià, sinó el PP espanyol han decidit que els valencians(els catalanoparlants) ens morim lingüísticament (la darrera, el blocatge de la ràdio nacional de Catalunya), no em crec gens la lliçó de respectar aquells qui pensen diferent de jo. Fet i fet, no sé si paga la pena parlar o dirigir-los la paraula, o fins i tot mantenir l'amistat amb la gent que sapiem que és votant d'aquest partit. Perquè si n'és votant i no diu públicament que la prohibició és un aberració, està sent connivent amb aquesta gent: i és trist que calle i consenta.
Massa sinceritat potser, però dol molt.
No sé a qui vaig llegir a facebook, en la línia del que dius, que "a partir d'ara [aquell 'ara' era el moment del tancament de la RTVV], si alguna persona coneguda vota el PP, que no m'ho diga, perquè li faltaré al respecte." M'agrada molt aquesta expressió: "faltar al respecte". I també aquella que diu "fer com fan no és pecat." No mereix cap respecte qui intenta escanyar-nos dia a dia.
ResponEliminaSalut, amic, i ànim, que tot açò ens carrega de raó.
Potser és massa tremendista, però m'han vingut dues semblances. La primera, que tornem arrere, moltes dècades arrere, quan la gent va arribar a matar per ser de dretes i d'esquerres. L'altra, a imatge de les dones maltractades, quan l'agressor maltracta psicològicament la dona, perquè sap que pot ser igual o més efectiu.
ResponEliminaNo vull ser frívol amb aquesta nota, però sincerament, van a per nosaltres.