Ahir estava a Dénia de matí i em vaig creuar amb el columnista del País Manuel Vicent. Només el conec de llegir-li els articles de tant en tant i d'alguna foto o aparició en algun programa de la tele. En passar-li pel costat el vaig reconéixer de seguida com a algú famós i se'm va ocórrer dir-li alguna cosa. Però ho vaig deixar córrer perquè, què anava a dir-li: fet i fet, només el conec d'aquesta cosa anecdòtica. Açò m'ha fet pensar el fet de la fama: no crec que Manuel Vicent siga tan conegut com per què hi haja una corrua de gent eufòrica darrere d'ell i m'ha fet la sensació que l'envoltava una aura de tranquil·litat i d'anonimat de la fama en un poblet qualsevol de la costa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Millor per a ell. Els qui són molt famosos i no se'n poden amagar, diuen que no els agrada no poder fer la vida tranquil·lament. Deu ser la part lletja de ser famós.
ResponEliminaCertament, imagina't un futbolista famosíssim per Dénia! És matarien a bacs.
ResponElimina