De jo deuen haver dit (o només pensat) que tinc la vida solucionada per raó de la meua condició de professor funcionari de carrera. En moltes ocasions he hagut de sentir que altres persones han de treballar moltíssim per a guanyar-se la vida i el fet cert és que he arribat a sentir-me malament per la meua posició privilegiada; em fa sentir com un paràsit per a la societat, que no produïsc per tal de millorar la producció del país. És per això que dins de les possibilitats que em permet el règim jurídic a què pertanc, doncs, faig ço que puc: escriure, traduir, recitar (de què cobre diners i en pague els imposts que corresponen). El tocat és, però, que d'alguna manera he de fer coses per a ser i sentir-me útil al país i col·laborar...
Sabeu què? Al tall d'aquest sentiment, em pega molt tort quan m'asabente que hi ha tota una corrua de polítics que es dediquen a ser consellers de grans empreses, i em fa la sensació que aquests cobren uns bon caragols sense produir res. (cas a banda d'aquells que es dediquen a fer conferències i col·loquis a molts euros el quilo...)
Doncs jo que sóc mestra jubilada, privilegiada doble, cobro fix sense fer res... No és cap greuge però crec que en els temps actuals sí que hem de ser conscients de la sort que tenim i fer, com fas tu, el que es pugui 'de més a més'. Sobre aquesta genteta, hi han estat, hi són, hi seran i em temo que no s'hi pot fer res, de moment. Ja tinc uns quants anyets i en conec molts que protestaven fins que es van amorrar a la menjadora política. En fi...
ResponEliminaEm resulta descoratjador, tanmateix, i més encara quan apareixen als mitjans de comunicació amb la suficiència de qui es creu qui sap què.
ResponElimina