La setmana última de l'any he estat en un lloc especial. Desitjava de totes, totes que els dies darrers tingueren una llepada de singularitat i volia fer un viatge. De bestreta, tenia al cap un lloc urbà i poc habitual i vaig pensar d'anar a Luxemburg; tanmateix, per raons de diners ho vaig haver de deixar córrer. Amb el temps damunt per acabar de decidir un altre lloc va sortir Farrera al pensament: i quin gran encert. Al remat, no he eixit del país i he estat a un lloc rural; però he de dir que ha estat una gran experiència.
Al Centre d'Art i Natura de Farrera he fet molta faena de traducció, m'he sentit com si estiguera a ma casa: m'alçava matinet, em feia les infusions, dinava al balcó cara a la vall, m'esbargia escodrinyant els racons de l'edifici, estava en contacte amb els amics i he conversat amb la gent del centre mentre sopàvem. L'amfitrió, en Lluís Llobet, en aquesta anècdota que conte, ha estat molt agradable: fins i tot m'ha fet sentir algú important.
oooh! molt bona tria! i mira que jo no sóc massa silvestre en general però Farrera és un molt bon lloc per a passar uns dies. Vaig estar fa uns anys també per un tema de traducció i en tinc un gran record!
ResponEliminaRealment, molt especial.
ResponElimina