Crec que aquest text és d'aquells pocs que he escrit del nadal i ja posats voldria relacionar-lo amb el sentit laic de l'escola pública. De temps en temps bota la llebre dels crucifixos penjats a les escoles i durant uns dies brama la fera de si cal mantenir-los en l'escola o no. Tot de veus suposadament laïcistes es queixen que en un lloc sagradament laic no s'hauria d'allotjar elements tan descaradament religiosos.
Bé, aprofite l'avinentesa i amb aquesta llebre del nadal que tot just acaba de botar, amb tot l'ànim de tocar els ous, m'agradaria que també s'alçaren aquestes veus indignades i reclamaren la supressió de qualsevol referència nadalenca dels instituts. Si hom considera una heretgia laica resar el parenostre als instituts, que també s'enfanguen protestant per les nadales que es canten classe per classe.
Espere que sigueu imaginatius i creïbles en les defenses del manteniment d'aquesta tradició tan bonica del nadal...
Això de relacionar el Nadal amb la religió, i per tant, titllar-lo de "ranci" queda molt progre. Però crec que és molt imprecís i en el teu post confons molts termes. Primerament, no vull que penses que faig una defensa de la religió: sóc del tot agnòstic i anticlerical. Però sí que sóc un amant de la meua cultura, la meua llengua i les meues tradicions. I entre elles està el nadal.
ResponEliminaDir que el nadal és "cristià" és, per mi, un acte d'ignorància supina. El nadal existia abans del cristianisme, i existirà ben de segur si passara que aquest desaparegués. Els costums que tenim avui en dia no són més que els costums pagans (ancestrals) reciclats: les festes saturnals celebrades amb motiu del solstici, que malgrat la imposició del cristianisme i la conseqüent prohibició dels rituals pagans, les autoritats no van aconseguir eliminar, i que per tant, es veieren obligades a reciclar, ja pels volts del segle V d.C. No fa falta ser molt llest que la simbologia de les saturnals es manté, encara que en lloc del sol les cançons i els ritus parlen d'un nen que il·lumina els hòmens. I que continuem fent rituals mil·lenaris que tenen a veure amb la porta d'entrada a l'hivern i al fet que per aquestes dates, el sol comença a pujar més amunt a l'horitzó. Fins i tot canta la sibil·la!!!
Per tant, defenso el Nadal com a part de la meua cultura, al marge de la simbologia cristiana que avui (també) té. I que no em molesta: per què ho hauria de fer? Cantar nadales no obliga ningú a creure en el Crist. És un acte cultural de reunió i de festa que s'ha fet sempre.
En nom de la multiculturalitat hem d'abolir la nostra pròpia cultura ancestral? En nom de les cultures que vénen a conviure amb nosaltres, hem d'amagar la nostra, o bé convertir-la en un element de cohesió i d'unió? Els fets que tu anomenes que passaven durant el franquisme (crucifix, parenostre, etc) tenen a veure amb la IMPOSICIÓ d'una religió i d'un credo, però ho és una cantada de nadal?
Jo treballo en un col·legi laic, i hem fet cantada i representació dels pastorets. I tinc alumnes sigh, musulmans, de pares ateus... i tots han participat encantats: no obliguem a creure, sinó a conèixer quines són les tradicions nostrades. Tothom ho ha passat bé, s'ha fet fotos i no ha tingut cap mal de cap.
NO podria entendre el nadal, ni tampoc la meua cultura, sense el cant dels ocells, el fum-fum-fum, el "càmina Maria" o el desembre congelat, la melodia del qual m'encanta i m'enamora. Sense posar la espelma que representa l'alegria i la joia pel sol que comença a pujar, i sense reunir-me amb la meua família.
El teu post és per a mi un símptoma de desarrelament i d'autoodi cultural. Si vols llegir més del que penso, aquí tens alguns posts del meu bloc que parlen del tema:
http://andr0mina.blogspot.com/2011/09/vincles.html
http://andr0mina.blogspot.com/2009/12/bon-nadal.html
I aquest altre et pot informar sobre com el nostre calendari té les seues arrels més enllà del cristianisme. Fins i tot es manté, mig oblidat, el culte al deu Janus a través de les festes de Sant JOan (evangelista, al desembre, baptista, al juny), coincidint amb l'entrada de l'estiu i de l'hivern.
http://maconeria.blogspot.com/2011/12/la-festa-de-sant-joan-dhivern-i-el.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+blogspot%2Fmaconeria+%28El+Ma%C3%A7%C3%B3+Aprenent%29
Primer de tot, jo no he dit res de ranci. En segon lloc, em dius que confonc molts termes: jo trobe que no. Ho he dit ras i clar: parenostre no però nadal sí en l'escola pública? En cap moment he anat a investigar orígens ni justificar aquests orígens no cristians amb els cristians i amb les multireligiosos d'ara. Doncs bé, siguen cristians, siguen pagans, tant l'u com l'altre fan referències a la religió: la primera a la cristiana i la segona a la mitologia romana (saturnàlia, influïda per la grega (dedicat a Cronos) o qualsevulla altra que vulga tenir-hi relació). Com ja he dit totes són religioses i van en contra de l'esperit no religiós de l'educació i del lloc de l'educació.
ResponEliminaDius que el nadal existia i existirà si passara que desapareguera: és clar, simplement caldria donar-li un nou enfocament: de qualsevol religió que no fóra la cristiana s'ha passat al cristianisme i del cristianisme al ritus del consumisme (si acceptem que el nadal s'ha encarat més al consum que al fet cristià): adoració de Cronos, d'Apol·lo, de Saturn o de Jesús. Tots, però, tenen per idea la idea mística i misteriosa de l'ésser diví. Per tant, posats a propagar un costum, no ens hauria d'estranyar que algú es decidira a reprendre les festes no cristianes i promoure als instituts els rites antics. Compte, i em molestaria igualment perquè seria religiositat.
Des del meu punt de vista m'és igual resar un parenostre que cantar amb una nadala que el fill de Déu és nat. Pensa-ho bé i compara-ho. El problema és que la primera té el fet connotatiu negatiu que ens remet a l'època de la repressió franquista, però alerta, moltes voltes allò que ens pot resultar més simpàtic és allò que amaga més missatge religiós: no em negaràs que una nadala queda més xarona, que és molt entranyable fer cantar els xiquets cançonetes alegres. Tanmateix, fes la comparació i voràs que en el fons en els dos el fet religiós els uneix.
Per a acabar, t'he de donar la raó amb això que dius: estic molt desarrelat, però no per això tinc autoodi (perquè l'autoodi seria potser renegar del cristianisme, però defensar una altra celebració d'una altra religió). Perquè de la mateixa manera, jo podria dir, en considerar-te ateu, que tens un problema d'autojustificació. El meu problema ha estat assumir que la religió no ha de governar les nostres vides, ni tampoc estar en els instituts. És molt dur haver de fer fora tant de pòsit, tants anys de tradició, però si t'embrutes, acaba l'escurada, i jo m'hi he posat. Mira aquest cas. A Andalusia, en arribar pasqua en algunes escoles s'organitzen provessors infantils. Fan que els xiquets es vestisquen com els adults, amb el caperutxo i tot. Sincerament, ¿tu trobes que això és faena de l'escola pública? ¿Anar preparant els alumnes en la setmana santa? ¿No és el mateix vestir els xiquets de pastorets i d'àngles que vestir-los de natzarens? ¿No és el mateix fer-los cantar nadales que fer-los cantar saetes? Ja sé que això és cultura, efectivament, però és una cultura religiosa i l'enfocament que caldria hauria de ser no tan descaradament doctrinari i més humanista. Més encara, sé que qualsevol cosa feta per xiquets és guapeta, però roda i volta, això és adoctrinament. Però als pares, els agrada vore'ls així i els hi fan fotos.
Al remat, t'he de dir que també tinc un problema amb el nadal des d'un punt de vista lingüístic, perquè com a catalanoparlant que veu que la llengua va fent aigua per totes bandes, trobe molt dur haver de renunciar a un espai més de la meua llengua, que es perd en favor del castellà. Però, què hi farem: és una altra pena més que tinc d'aquest desarrelament (que no autoodi). Per a acabar, fas referència a la reunió familiar. És cert, aquelles famílies que no es veuen mai tot just aprofiten aquesta data per celebrar que s'uneixen. Està bé. Però pensa-hi, i si en lloc de triar justament aquests dies, perquè no es fomenta, per exemple, l'estiu? Perquè, estic ben segur que l'estiu és un bon moment en què les famílies desaplegades aprofiten també l'avinentesa per ajuntar-se. Però és clar, l'estiu amb la calor i als casubets de la platja menjant-se una paella no és tan entranyable com una taula plena de gambes, ostres i marisc vari amb un betlem de decoració.
ResponEliminaEn conclusió, jo no pretenc ser ni ranci ni progre ni vull apel·lar a la multiculturalitat. Jo simplement he fet referència a un fet religiós que passa als instituts, i segons diu la gent, val més ser graciós que caure en gràcia. Això és exactament el que passa: el nadal és una festa innocent a primera vista, però té una càrrega religiosa igual de potent o més que un parenostre.
L'escola laica no ha de voler dir "antireligiosa", o que la religió haja de quedar totalment al marge. L'escola no ha de fer un discurs religiós, és evident, però crec que exageres quan dius que cantar una nadala té una càrrega religiosa igual de potent que cantar un parenostre. NO compartisc això gens ni mica.
ResponEliminaI has pensat què vol dir el terme "religió"? Religió no vol dir credo, ni doctrina, ni dogma, religió vol dir "sentit", "relligament", i tothom, d'una o altra manera, és religiós, ja que li dóna un sentit o un altre a la seua existència i a la relació amb els altres. L'educació no té un sentit no religiós: és laica, aconfessional i adogmàtica, és clar, però dóna els ingredients perquè cadascú "relligue" tots els elements i els hi done el significat que cregui convenient. Per això crec que el fet religiós no ha d'estar fora de l'escola, en tant que com a éssers humans és inherent a nosaltres, sinó que s'han de conèixer les seues diferents manifestacions, ja no només com a part de la nostra cultura i la d'altres comunitats de gent que avui tenim entre nosaltres, sinó també com a vacuna contra el fanatisme, l'integrisme i el fonamentalisme. S'ha de donar a conèixer, doncs, no com a "veritat", sinó com a fenomen, que en el sí de la nostra cultura ha donat un significat al calendari, a les relacions, a l'economia... que cal, si més no, conéixer bé per poder canviar-lo i millorar-lo.
La teva pregunta de per què no es fomenta l'estiu com a moment de reunió familiar, és si més no, absurda per mi. Des de fa milers d'anys ha estat l'inici de l'hivern, i la raó té a veure amb el nostre vincle amb la terra i la natura: l'inici de l'hivern és un temps d'espera pel que fa a la fecunditat de la terra. A la tardor s'han collit les darreres collites (verema) i l'inici de l'hivern, pel que fa als cultius més importants que ens donen subsistència, és un temps d'espera, que és aprofitat per celebrar que el sol torna a pujar cap a munt (solstici), fenomen que permetrà una nova collita (caminem cap a l'estiu) i que per tant, permet menjar-nos allò que no és vital per la subsistència per celebrar l'existència (matança del porc, de l'aviram, dolços, torrons, neules, pastissets...).
Veig que en aquesta cultura urbana que vivim, aquests vincles amb la natura s'estan oblidant, i pense que és un molt mal camí si de veritat volem recuperar el nostre planeta i valorar la natura i el nostre vincle amb ella. Totes els tradicions són menys aleatòries del que semblen i tenen un sentit que ens apropa a la comunitat ecològica de la qual depenem.
D'altra banda, hi ha tantes nadales! "Estes festes de nadal, en la mà tinc un pardal, i a la butxaca un xiulit, per a tocar esta nit!" "Dones no tingueu peresa, de pujar dalt les andanes, i baixar les faldes plenes, de penjolls de botifarres". Etc. On veus tu la força "adoctrinadora" del pare nostre? "Diuen que el messies ha baixat del cel, l'anirem a veure i l'adorarem". Cantant això creus que estem incitant a algú a anar a agenollar-se davant de l'altar d'alguna església?
ResponEliminaSi realment veus que pel fet de cantar nadales al final del trimestre significa que "la religió continua governant les nostres vides", tens un problema molt gran de calibrar la importància real de les coses, i infravalores la capacitat crítica dels alumnes.
D'altra banda, aquesta insistència de part de certs sectors de treure de l'escola tot allò que soni a "religiós" no és més que una altra manera d'imposar una religió determinada (en el sentit original del terme), que ens fa caure en un dogma igual o més pervers que no pas el que ens imposava en el franquisme. Cantar nadales al final del trimestre serà una cosa més, com també haurem donat classes d'educació sexual, haurem estudiat Kant i Rousseau, haurem parlat de la teoria de gènere i treballat pels drets de les minories sexuals, haurem donat la possibilitat de triar un menú sense porc al menjador, etc etc.
En fi, siga com siga, ha arribat nadal,
PER TOTS SANTS, CASTANYES
PER NADAL, TORRONS.
ARA VE NADAL,
MENJAREM TORRONS
I AL SO DE GUITARRES
CANTAREM CANÇONS.
Bon Nadal i tolerància per tots!
L'escola laica no ha de voler dir "antireligiosa", o que la religió haja de quedar totalment al marge. L'escola no ha de fer un discurs religiós, és evident, però crec que exageres quan dius que cantar una nadala té una càrrega religiosa igual de potent que cantar un parenostre. NO compartisc això gens ni mica.
ResponElimina¿Exagere quan dic que la nadala té una càrrega religiosa? Depén de com ho mires. Fet i fet, un parenostre remugat tampoc hauria de molestar: total, com que no està dit amb sentiment ni passió…
Efectivament, cal conéixer les religions com a fet cultural, però això no vol dir que el calendari escolar esdevinga la paradeta de totes les religions i cada mes de l’any, any rere any de la vida escolar.
Ço que jo vull dir amb el text està centrat específicament en el nadal i en els centres escolars públics i laics. No pretenc dissertar del valor ecològic, tel•lúric, etc. de l’activitat humana des de l’origen del temps. Ja sé que darrere hi ha tot un seguit de significats econòmics i tot açò i allò. Torne a dir que no hi faig referència en el text: jo em centre en les nadales i els crucifix: ¿per què uns sí que són acceptats i els altres no, si en el fons remeten al mateix pòsit?
Però ja posats a invocar al lligam amb la natura, em resultaria més edificant des d’un punt de vista de relació al nostre vincle amb la terra per als alumnes fer-los conrear un hort escolar, criar bestioles i si vols (i açò pot resultat dur, però mira, què hi farem: és el lligam amb la natura) fer una matança del porc als centres escolars. No vull que deixes de tenir en compte que tots aquests valors que comentes, roda i volta no tenen res a veure amb el cristianisme ni les nadales. Quan els pares vesteixen els fills de pastorets i d’àngels i els fan les fotos ja em faig la imatge que de cap manera tenen en ment tot el fons primigeni de la humanitat. Simplement continuen la inèrcia del catolicisme i hom justifica més encara la importància de l’església en la societat. Més encara, recorda el cas que t’he posat de la setmana santa a Andalusia, on alguns centres públics preparen i fan provessors. Queda molt xaró, són molt graciosos els xiquets vestidets, però al capdavall, és perpetuació del model catòlic de l’escola: per sempre present. Fet i fet, ¡si el parenostre és el peó que moltes voltes es sacrifica en la partida d’escacs!
Que tu vols que hi hagen nadales, em pareix bé. Cada poble té un centre parroquial on s’hi fa la catequesi; doncs bé, que siga aquest centre parroquial qui faça els concerts de nadales i que els manen vestir-se i que facen proselitisme. Però torne a dir, en un centre públic i laic, crec que no toca.
ResponEliminaFas referència a la vaccina contra el fanatisme. Compte que açò s’ha d’agafar amb agulles. Aquest text no pretenia anar tan profundament, però bé, vist que ho esmentes, doncs bé. Des del meu punt de vista les religions en lloc de fer-nos créixer, ens fa petits. Més encara, les tres religions monoteïstes més nombroses del món justament són les més coercitives. Ja sé que pot resultar tòpic i que hom em pot dir que em quede en la superfície, però ves per on la societat justament es regeix per la part més superficial, molt més si són els fanàtics: prohibició de menjar porc, prohibició de menjar peix que no siga d’escata, estar quaranta dies sense menjar (amb les versió lleugera de l’islam: només fins que es fa fosc; amb la versió que fa riure del cristianisme: no es podrà menjar carn el divendres), no treballar un dissabte, fins i tot ni per prémer un botó de l’ascensor, etc. Com bé dius en una part del text, cal, si més no, conéixer bé per poder canviar-lo i millorar-lo. Dis-me si això es podrà canviar si no s’acaben ja algunes tradicions (si és que consideres que això cal canviar-ho o no: jo trobe que sí, perquè és coercidor de la persona).
Tu consideres que és absurda la pregunta de la reunió d’estiu. Doncs bé, pensa bé quina època de l’any convida més a la reunió: un època en què fa molt de fred, les nits són llargues i la gent està dins les cases o una època d’estiu en que els vespres són llargs i la gent és als carrers o als patis i gaudeix de la calor. Roda i volta això depén de l’embolcall amb què ho tapes: uns i altres t’ho faran més entranyable al seu gust: i la prova està en els anuncis de la tele, els quals et proposen uns models típics de celebració. Des del meu punt de vista, això de reunir-se d’hivern respon més recentment a una propaganda franquista dels emigrants que han anat a Alemanya o a Suïssa a treballar i no podien tornar si no era en una ocasió molt indicada (i doncs aquesta). El mateix passa amb els alumnes sud-americans nostres que se’n van a tocar de les vacances de nadal al seu país i després tornaran a la rutina escolar. ¿S’ha decidit que siga el nadal la data? Efectivament, però ja dic, per aquesta inèrcia que tenim i també perquè el nostre país és d’estiu i és justament aquesta època quan més falta fan els treballadors. De retruc, des d’un postura dual ciutat o camp: en una ciutat, sense carrers on poder fer revetlles més improvisadament (ja saps, burocràcia, permisos, tallar el trànsit, etc.), sense cases amb terrasses o patis on estar a la fresca, s’han d’organitzar les festes a la seua manera i vet ací com es fa: sopant a casa, sense ximenera, però després anant als pubs i discoteques: ¿millor o pitjor? Simplement diferent.
Em demanes on està el missatge adoctrinador de les nadales: doncs mira, en aquesta que dius del messies que cal adorar. A mi se’m fa mal de pair açò i sent tu ateu també. ¿Exagere? Mira-ho d’aquesta manera: ¿un republicà es sentirà feliç o còmode cantant una cançó monàrquica? Total, és una cançó i perdona que reble el clau (sé que és de molt mal gust, però és el que pot passar), passats uns anys el cara al sol pot resultar molt innòcua i fàcil de cantar... Evidentment no tinc perquè creure’m aquesta cançó, però com ja he dit, als centres escolars, no, a un teatre o a una òpera o a un concert religiós sí.
Vull acabar amb la resta d’arguments que dónes, que tenen relació amb la natura, l’origen de l’home, etc. i que compartisc amb tu pel valor que té d’humà però que no hi faig referència al text perquè es tracta de plantejar el parell nadales sí, però paresnostres no. Està molt bé això del mal camí del planeta i que les tradicions són aleatòries. Tens raó, però tingues present una cosa, el meu text és molt més senzill i va pel dret: ¿nadales sí i paresnostres no?
Com veig que cadascú torna al seu argument, torne a apel·lar al sentit crític dels alumnes, i al que és una i altra cosa.
ResponEliminaEl parenostre és un res i una forma de pregar al Déu cristià.
La nadala és una manifestació festiva, una cançó típica d'aquesta època de l'any, d'una reunió enmig de la disbauxa; algunes incorporen elements de l'imaginari cristià, d'altres no: són una manifestació molt antiga, i segurament anterior al cristianisme, cants reciclats que s'han cantat des de vés a saber quan i que són patrimoni de tots. I que en molts moments i molts contextos, fins i tot han estat prohibides pel poder eclesiàstic, per algunes connotacions que tenen algunes nadales (Sexuals, etc). Recordo quan el meu avi em contava que durant la nit de nadal, moltes vegades es veien assetjats per la guàrdia civil en cantar segons quina cançó pel carrer.
Per tant, si amb el pretext de la laïcitat de l'escola vols filar tan prim, doncs em sembla bé. Que es prohibeixin les nadales a l'escola, "imposem" el rebuig a les manifestacions religioses, siguin les que siguin, tinguin el tarannà que tinguin. Per mi, prohibir les nadales a l'escola toca l'altre extrem del que teníem durant el nacionalcatolicisme, i toca també l'absurde.
I és que vivim en una societat on la gent, quan arriba nadal, compra un dècim de loteria, pren una copa de cava i canta quatre cançons mentre es farta de torrons i gorrinades. Ho fan ateus, agnòstics, creients, practicants i no practicants, per inèrcia i perquè s'ha fet sempre.
No podem comparar una nadala amb un parenostre, veig molt confosos els teus arguments. Ni veig cap submissió al catolicisme pel fet d'arrancar a cantar allò de "les dotze van tocant". Ara, com tu, veig que les religions, més aviat, certa interpretació i model de fe religiosa, ens manté en la minoria d'edat que anomenava Kant i que cal superar.
Però pensa que laic vol dir que "no és eclesiàstic", i la laïcitat vol dir "independència del poder eclesiàstic". Res més. Si es canten nadales perquè la gent ho vol, sense que ho ordene cap poder eclesiàstic, siguen els que siguen els motius, es continua sent laic a totes totes.
I això de reunir-se... a mi l'estiu em convida just a eixir fora, anar a la platja, viatjar i fer quatre excursions. I crec que a la majoria de mortals també. I fer això amb la família, segons com, és un conyàs ben gran.