Hom deu recordar la caguera tan gran que va ser l'arribada de l'any 2000. Que si s'acaba el món... Que si els aparells electrònics es desbarataran... Que si entrarem en el nou mil·lenni o encara no... D'això ja han passat deu anys. 10 anys! Del 2000 al 2010, no vos hi agafa vertigen?
Bé, per a desdramatitzar la cosa, diré que, de manera prosaica, recorde que la vespra de l'any 2000 em va agafar a casa un dissabte de migdia, amb la tele encesa amb l'Euronews que parlava del que havien fet tot just a Austràlia, Nova Zelanda, al Japó, i escurant els plats, a punt de fer els macarrons de cada dissabte per a dinar.
Bé, per a desdramatitzar la cosa, diré que, de manera prosaica, recorde que la vespra de l'any 2000 em va agafar a casa un dissabte de migdia, amb la tele encesa amb l'Euronews que parlava del que havien fet tot just a Austràlia, Nova Zelanda, al Japó, i escurant els plats, a punt de fer els macarrons de cada dissabte per a dinar.
Sembla que els éssers humans encara no ens hem espavilat prou per a desempallegar-nos de segons quines pors. Si que va ser un bon rebombori el del canvi de mil·lenni. Com tu dius, tot s'acabava (llevat de les hipoteques, és clar). A mi em va arribar el canvi de mil·lenni amb els amics, sopant a Cullera i fent l'ase. Al dia següent, recorde una ressaca monumental, resultat de la mescla d'un gotet de Vega-Sicília i una copa de cava. Em vaig jurar a mi mateix que mai més de la vida tornaria a tastar eixe vi tan car (el van comprar els amics que saben molt de vins, a mi, tant em feia, perquè no m'agrada massa el vi) i que tant de mal de cap m'havia donat. Salutacions
ResponEliminaMare, qui ho diria, amb tanta caixa que tens... Ha!
ResponElimina