Ja ha fet un any que vaig anar a veure tota la caguera del Sant Jordi, així com també de la publicació del poemari dels Dos poals, amb la conclusió aclaparadora i decebedora en parts desiguals. El fet és que estava totalment verd en qüestions d’aquesta mena i com que no es pot controlar mai res, vaig decidir fer un experiment pel que fa el llibre. Vaig determinar que confiaria en la inèrcia per comprovar fins on podia arribar el llibre, juntament amb alguna acció de caràcter propagandístic (que tampoc era pla de deixar-lo solt sense cap ressó). He arribat a la conclusió que qui no plora no mama, i que si pretenc que els poemaris incidisquen en algun lloc, no em queda més remei que arromangar-me, posar-me a treballar i deixar-me de romanços inèrcics.
En la part positiva, he de dir que de les quatre presentacions (el Verger, Pedreguer, Beniarbeig i els Poblets) totes han vingut d’altri, és a dir que ha estat interés del tècnic cultural o d’amic i no he estat jo qui ha demanat fer-ne la presentació. També el boca orella (trobe que mitja dotzena de persones) que han fet tant coneguts com desconeguts.
En la part negativa, doncs que tinc quimera que s’han venut més llibres per publicitat i per esforç meus (amics, familiars, companys d’institut) que per part de l’editorial; que he estat jo qui ha hagut de fer la campanya de merxandatge (les samarretes d’estiu negres); que en les ressenyes literàries (on he aplicat la inèrcia de forma conscient) només he aconseguit una ressenya literària a l’Avui (a final de setembre, quan el llibre va eixir a mitjan abril), però m’hauria agradat ser criticat al Postdata, o a l’Espai del Llibre, o al Caràcters, o a la Revista de Lletres Valencianes (perquè no dir-ho, per l’ego), entre d’altres.
Comptat i debatut, hom confirma el que he aprés a la facultat i el que he llegit a la premsa: si es vol presència caldrà posar-hi mans, mànigues i jaquetes, i a Barcelona com a mínim.
En la part positiva, he de dir que de les quatre presentacions (el Verger, Pedreguer, Beniarbeig i els Poblets) totes han vingut d’altri, és a dir que ha estat interés del tècnic cultural o d’amic i no he estat jo qui ha demanat fer-ne la presentació. També el boca orella (trobe que mitja dotzena de persones) que han fet tant coneguts com desconeguts.
En la part negativa, doncs que tinc quimera que s’han venut més llibres per publicitat i per esforç meus (amics, familiars, companys d’institut) que per part de l’editorial; que he estat jo qui ha hagut de fer la campanya de merxandatge (les samarretes d’estiu negres); que en les ressenyes literàries (on he aplicat la inèrcia de forma conscient) només he aconseguit una ressenya literària a l’Avui (a final de setembre, quan el llibre va eixir a mitjan abril), però m’hauria agradat ser criticat al Postdata, o a l’Espai del Llibre, o al Caràcters, o a la Revista de Lletres Valencianes (perquè no dir-ho, per l’ego), entre d’altres.
Comptat i debatut, hom confirma el que he aprés a la facultat i el que he llegit a la premsa: si es vol presència caldrà posar-hi mans, mànigues i jaquetes, i a Barcelona com a mínim.
jo sóc el major desastre del món per a vendre els meus propis llibres (últimament algú de confiança s'ha oferit a fer-me de secretari i la veritat és que no podria pagar-li però em vindria la mar de bé) En fi, que entre el tipus de llibres que són i les poques ganes que li posa l'autora (per falta de saber-fer) és un miracle que se'n venguen. Però vaja, lúltim pagament de drets per vendes ha sigut bo així que algú els deu comprar per alguna raó que desconec...
ResponEliminasort en la teua gesta! segur que faràs la campanya molt millor i amb molta més gràcia que jo...
Nimué, de fet la campanya ja ha acabat, perquè no crec que voldrà ningú fer-ne cap cosa més, d'un llibre que ja fa un any que va pegant bacs. Pel que fa a les raons que desconeixes... dona, no et faces tan la huehemil, que tu ja mous gent darrere tu!
ResponEliminaLiter-a-tres, a gener vaig anar a València i ja no hi era. Supose que si algú el vol l'haurà de demanar. Per cert, ja em donaràs la referència del teu.
no sabia que tenies un llibre de poemaris.. on es pot aconseguir? recorda que jo n'estic a l'argentina..
ResponEliminadiuen que aquell que vol alguna cosa, tambe li costa alguna altra..
petons
Uf, ranita, doncs no ho sé. Vés a saber si amb l'Amazon o alguna cosa d'aquestes. Qui sap si algun familiar te'l pot enviar per correu... Mira que està lluny l'Argentina, eh!
ResponEliminala meua llengua materna i l'única que faig servir amb la família també és el castellà, liter-a-tres, però fa temps que em guanye la vida i altres coses fent de profe de català.
ResponEliminaBuscaré aquesta novel·la i si m'agrada o no m'agrada no tindrà res a veure amb la llengua, clar!