Ho vaig llegir en el diari i el fet és que em va fer pensar com havien canviat els usos de la llengua sense adonar-nos-en. L’autor comentava que hi ha hagut un canvi en l’acte d’enraonament entre les persones: tots sabem que enraonar implica bescanviar opinions i idees, bé senzilles, bé complexes, prou voltes amb la intenció de convéncer l’interlocutor. D’aquesta forma hom pretén fer clares i lògiques les raons i guanyar-se’l. Així, quan hom fa els raonaments, empra sempre expressions com m’entens?, t’ha quedat clar?
Doncs bé, aquest autor feia saber als lectors que molts anys arrere les expressions que hom usava eren totalment oposades en el sentit (i d’ací la gràcia del capteniment i de la curiositat meues): hom deia m’explique?, m’he fet entendre? Ben cert que açò pot semblar una punyeta insulsa i banal, però el que em va agradar va ser trobar aquesta reflexió sobre la llengua tan inesperada, així com també la conclusió de l’autor: als nostres dies hem perdut ja les maneres i la urbanitat en les relacions.
Fet i fet, hom abandona ja la responsabilitat de les paraules pròpies ni es capté perquè les raons guanyen el personal amb naturalesa: més aïna, ara hom obliga el contrari a assumir-ne les explicacions i li passa la pressió d’haver entés o no el que hom vol dir. Així, doncs, podem dir que del deure moral propi perquè la gent entenga els nostres pensaments, hem passat a l’exigència indolent perquè l’altri ens haja d’entendre (moltes voltes per força), i si no ha estat així és més per culpa de l’altri que no per la nostra habilitat d’expressar-nos. Altrament, tinc la sensació que açò s’agreujarà a la llarga com més va, més per les mancances dels parlants a l’hora de fer servir el llenguatge i d’estructurar un discurs que explique la forma del pensament propi.
En el meu cas (en el laboral exactament), moltes voltes em demane, per totes les explicacions i raonaments que faig a l’institut, a tota la varietat de persones que hi ha sota la responsabilitat meua, com responen a aquest esquema, i al capdavall assumisc dos coses: d’una banda, que en el meu treball acabe sempre dient m’enteneu? (primer vici lingüístic) i d’una altra, que en el fons dels meus interlocutors sovinteja més la idea no m’he explicat bé (no hi ha mans, per explicar-los les estructures mentals meues). Sembla que s’ajunte la fam i les ganes de menjar: m’explique?
Ja li ho feia dir Saint-Exupéry a la rabosa: "Le langage est source de malentendus." I, això, en un temps on la gent, a escola, aprenia de memòria llargs poemes: ara, amb prou feines aconseguim que els joves que preparen l'accés a la universitat no ens claven un accent damunt d'una pe d'una em. Sí, antigament la gent encara aspirava a fer-se entendre; ara, però, sembla que tots aspiren a tindre el míssil més gran, perquè tots els "entenguen". O el cotxe més car, o les mamelles més grosses.
ResponEliminaPerò tal volta som massa pessimistes: un percentatge dels joves encara es preocupa pel llenguatge, per aconseguir una comunicació clara i enriquidora; i tal volta es tracta de molta més gent que abans, quan l'ensenyament (i pense només al batxillerat) era un luxe reservat a quatre privilegiats de classe. Ara pot semblar que hi ha poques persones amb aquestes aspiracions comunicatives, però tal volta és un engany estadístic i, en realitat, n'hi ha moltes més.
El que sí que és innegable és que estem fallant en la tècnica.
Sembla que no m'he explicat bé. Encara que he fet referència al meu món laboral, el comentari no anava adreçat als estudiants, més aïna a tot en general, on també s'inclouen els qui sí que saben de lletra, però que també adopten aquest esquema lingüístic, fins i tot jo.
ResponEliminaa mi em molesta prou quan algú no para de dir-me m'explique?, ho entens? Sembla que és que jo siga boba i no poguera seguir un raonament amb un mínim de lucidesa.
ResponEliminaDe totes maneres he comprovat que això ho fan sobretot els que es dediquen a l'ensenyament perquè potser és la frase que més diem al llarg del dia (al costat de calla i seu...)
Doncs sí que és veritat que la deiem bastant sovint... no sé si m'explique :P
ResponEliminaSí, és una actitud general. En l'empresa, és clar, ho veiem de seguit... No és que no t'hages explicat bé, és que sóc de "piñón fijo".
Supose que no és un fenomen exclusiu nostre, però és curiós que això ens passe especialment als aprenents d'ensenyants. Per a mi reflecteix que no ens acabem de convéncer que s'entén tot allò que expliquem fins que hom ens ho demostra objectivament. Malgrat tots els paranys 'pedagògics' amb què ho disfressem, d'això vulgarment en diuen exàmens ;-)
ResponEliminaLa meua 'muletilla' preferida és No? amb la qual inconscientment em llave les mans per tal de repartir-me equànimement el jou de la culpabilitat amb el receptam(*) mitjançant una descarada el·lipsi. Mai no m'eximiré d'aquesta part de culpa. És més, qui siga capaç de veure un elefant a dins d'una boa que llance la primera pedra.
En qualsevol cas, el que tot plegat entenc que estem requerint és quelcom semblant a allò que els protocols teleinformàtics anomenen 'ack' (provinent d'acknowledgement) que ve a significar un grapat de bytes que el receptor cortesament retorna a l'emissor per fer-li saber que la darrera porció del seu missatge ha estat rebuda correctament i que pot seguir enviant-ne perquè no s'ha perdut per cap forat de la xarxa. (I ara seria quan em toca dir: No?)
Heu de perdonar-me aquest símil procedent d'un context aliè a aquest (o no tant) però és que els protocols c'est aussi quelque chose de trop oublié.
(*) receptam: Conjunt no buit o sí format per elements animats amb òrgans receptors d'estímuls sensorials. (Manual automàtic d'aproximació a distància a la Graciologia Seriosa, pg. 1024).
Quants de vosaltres heu estat parlant de llengua (a voltes acaloradament), de política, de medi ambient, de qualsevol altra cosa i heu fet servir aquesta expressió m'entens?
ResponEliminaNomés dir-te que he fet una volta pel teu blog i m'ha agradat molt ;)
ResponEliminaMoltes gràcies per la visita. Torna-hi sempre que la xarxa et deixe i tu en tingues ganes.
ResponElimina