De la definició de matrimoni

DIEC: Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals.

DNV: Unió legal de dos persones per a establir i mantindre una comunitat de vida i interessos.

Académie française: Union légitime d'un homme et d'une femme, formée par l'échange des consentements que recueille publiquement le représentant de l'autorité civile. 

RAE: Unión de hombre y mujer, concertada mediante ciertos ritos o formalidades legales, para establecer y mantener una comunidad de vida e intereses. (2a entrada: En determinadas legislaciones, unión de dos personas del mismo sexo, concertada mediante ciertos ritos o formalidades legales, para establecer y mantener una comunidad de vida e intereses.)

 

Sabatini Coletti: Unione tra un uomo e una donna ufficialmente sancita davanti a un ufficiale dello stato civile o a un ministro del culto.

Hom pot dir que als Països Catalans està ben clara la cosa de la igualtat de les persones, respecte dels fronterers francés, castellà i italià.

União entre duas pessoas, legalizada por meio de cerimónias e formalidades religiosas ou civis

"matrimónio", in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa [em linha], 2008-2013, https://www.priberam.pt/dlpo/matrim%C3%B3nio [consultado em 13-06-2018].

União entre duas pessoas, legalizada por meio de cerimónias e formalidades religiosas ou civis.

"matrimónio", in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa [em linha], 2008-2013, https://www.priberam.pt/dlpo/matrim%C3%B3nio [consultado em 13-06-2018].

União entre duas pessoas, legalizada por meio de cerimónias e formalidades religiosas ou civis.

"matrimónio", in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa [em linha], 2008-2013, https://www.priberam.pt/dlpo/matrim%C3%B3nio [consultado em 13-06-2018].

União entre duas pessoas, legalizada por meio de cerimónias e formalidades religiosas ou civis

"matrimónio", in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa [em linha], 2008-2013, https://www.priberam.pt/dlpo/matrim%C3%B3nio [consultado em 13-06-2018].

 

D'aparéixer en les fotos

Fa poc ha acabat d'aparéixer publicada una antologia poètica, Mig segle de poesia catalana, que és una actualització (millor dit, la continuació en el temps d'una obra anterior) de la poesia d'ara.

Un amic em mostra l'índex de l'obra i el meu nom no hi apareix. Esmentaré el fet que les darreres obres meues no han fet presència en les llibreries, amb la qual cosa hom pot entendre que siga inconegut. Afegiré que les dues primeres han estat publicades per editorials catalanes (Viena, amb premi, i Setzevents) i que vaig participar en una antologia de poetes valencians, amb la qual cosa no crec que siga un inconegut del tot.

Amb tot, coses que passen: no he estat l'únic no esmentat, perquè d'altres més coneguts que jo no hi han aparegut tampoc.

De sarcasme

Proclama el Partit Popular el seu compromís amb el col·lectiu LGTBI per a avançar en els seus drets en tot el món i en la llibertat de cadascú de triar qui estimar.

El nivell d'hipocresia arriba a una fita obscena.

De no eixir en la foto

S'avança maig i van acabant-se les referències literàries primaverals (fires, articles, monogràfics, etc.) fins que començarà la tardor.

Amb tot, m'ha vingut un regust de no saber quan es feia la foto.

Espavil, Josep Vicent!

De la confiança

Fa molt de temps vaig escriure algun text per ací en què feia referència a la confiança. De la que més se'n parla és la que té a veure amb les relacions humanes del tipus amorós i d'amistat; tanmateix hi han d'altres, les quals són cabdals en l'enfortiment de la societat. Per exemple, com a éssers consumidors depenem de la paraula a qui comprem la carn, el peix, els iogurts, l'hortalissa, en definitiva qualsevol cosa que estiga en bones condicions per a la nostra salut. De retruc, si es tracta de productes no mengívols, pensem que qui ha creat el mòbil, ens ha construït la casa o ha fabricat les xeringues de les nostres injeccions hi ha posat tota la diligència possible.

Cal dir que en aquesta confiança que nosaltres aportem va també la confiança amb les administracions públiques, que són les que vetlen perquè tot allò que consumim respecta l'ordre que pertoca; és per això que confiar en els inspectors que vigilen, certament, és un acte de fe ben gros. Faig extensible el pensament als nostres polítics, jutges i forces de l'orde, de qui confiem que no hi haja defallença i siguen totalment confiables.

Tot plegat, aquest fet al confiança s'està qüestionant molt en aquests afers que omplin la nostra actualitat social: universitats, estament judicial i de les forces d'orde. Talment com dic en u dels poemes del poemari Estocolm: Cara de recuperar/la confiança.

De l'heteropatriarcat

Tenia el cap captingut amb el tema de la sexualitat i el gènere i va sortir com un llamp l'heteropatriarcat. La controvèrsia que representa concebre la societat des d'aquests dos puntals (l'hetero i el patriarcat) fa que el teixit social s'hi manifeste en contra i vulga canviar aquest tòtem per un altre model més progressista i obert, en què el sexe i el poder sigen representats per unes altres formes. Ves per on em va passar pel cap el sexe, concretament, com han de ser les relacions sexuals entre les persones que reivindiquen l'ensorrament de l'heteropatriarcat: especifique més encara, no entre gais o lesbianes, sinó entre heteros.

M'explique amb una qüestió: com han de tenir sexe l'home i la dona que proclamen aquest nou paradigma? Perquè si de normal el rol heteropatriarcal és home estaca i dona és estacada i d'ací la metàfora de poder masculí vers el femení, llavors, ¿vol dir que en el capgirament de les convencions ara l'home haurà de ser estacat i la dona l'estacadora?