La llibertat d'expressió és u dels drets cabdals com a ésser humà. De
retruc, quant més dolenta siga la situació, més ha de ser reivindicat.
Una altra cosa és per a què hom fa servir aquest dret, és a dir,
èticament quin ús hi dóna. Açò ve al tall de la polèmica sortida per la
llista de cançons promoguda per l'Institut basc de la dona. Si hi han
cantants, compositors o productors musicals que creen cançons amb tocs,
aires, postures, indicis o pressumpcions sexistes i masclistes, no ha
d'haver-hi ningú per a prohibir-les; ara, fet això, no hauria ningú
d'ofendre's si algú decideix triar (proposar) quines cançons escoltar
d'acord amb les conviccions pròpies.
dijous, d’agost 10, 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada