Li va demanar que li diguera coses boniques, i sol·licit va eixir al femer que era el món per a trobar qualquecosa.
dilluns, de setembre 16, 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ASSAIGS I DE TANT EN TANT REFLEXIONS DEL MEU AFER POÈTIC
Interessant! Podria ser un poema amorós i existencial alhora. Mínima expressió, màxim rendiment. Cabria com a tuiterada; me'l deixes utilitzar com a #piulempoesia? Amb la teua autoria, clar.
ResponEliminaCertament, amb poquet, molt. Si que pots fer-lo servir.
ResponEliminamolt bonic, sí.
ResponEliminaGràcies
ResponElimina