És molt dur haver de passar de tenir respecte dels cossos de seguretat de l'estat a tenir-ne por: d'entre aquests, la guàrdia civil. Trobar-te'ls en qualsevol situació fa venir a una part de la gent la temor d'haver comés alguna infracció, i s' t'aparen, doncs, més greu encara, oimés quan passa pel cap allò de s'enfadaran si els parle en valencià?
Fa unes setmanes, un conductor va ser detingut per la dita guàrdia civil i es va muntar un bon sidral per aquest tema del català. Llegint la notícia, he trobat que la pena a què podia ser castigat implicava la retirada de dotze punts (tots) i de nou mesos de presó, a més a més de la multa, que sembla que no podrà evitar.
Sabeu què m'esfereeix més? El fet de la presó. Segurament no hi aniria, perquè supose que el conductor no té antecedents i, doncs, la salvaria. Però imagineu-vos per un moment, que els guàrdiacivils hagueren guanyat el cas, que el conductor no haguera comés el delicte i haguera d'anar a la presó: amb quina consciència tan roïna, mesquina i infame, pel fet que vulgues parlar en català, s'atreveixen aques agents de l'autoritat a amargar la vida d'una persona?
Quin respecte podem tenir els ciutadans cap a aquesta gent? Com no hem de sentir-nos impotents? Com hem de tenir-los compassió humana quan han patit els atacs terroristes? Certament no tots són iguals, però a força de vore casos en premsa, s'ho estan gunayant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada