Hui s'ha votat al Congrés dels Diputats la tramitació o no de la Llei de Televisió sense Fronteres, una llei que ha nascut de ço que diuen Iniciativa Legislativa Popular, amb què els diputats triats pel poble, accepten o no trametre una iniciativa que naix efectivament del poble i no dels partits polítics. El PP hi ha votat en contra, però reconeix (supose que positivament) el valor de les iniciatives i tot això i allò: moltes gràcies per participar o bon xic i faener, però demà no tornes.
El PSOE, amb majoria relativa al Congrés la legislatura darrera, la va vetar, però com que la polseguera va ser forta, es va fer arrere i en va permetre l'acceptació a les Corts. Malauradament, la votació ha estat quan ja no estaven al poder i el fet que hagen votat a favor no deixa de ser ara mare, ara que m'he cagat o a bona hora apareixen les tenalles.
Els d'UPyD han dit que no representa una prohibició el seu vot negatiu a la llei, sinó el fet que l'Estat ha de pagar les emissions d'una autonomia a una altra. Comptat i debatut, Espanya ja és prou plural tal com està: fet i fet, és com el gos que ni menja ni deixa menjar.
La resta, CiU, EU, Compromís, etc. una colla de pelacanyes que han de veure com els forts els fan la puta i la Ramoneta. Qui deia que amb Franco en el tema de les llengües estàvem pitjor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada