Aquest text és un altre més que augmenta el pilot del texts que enraonen del tema del llenguatge sexista. Certament, no crec que dolga gaire als parlants masculins ni siga massa fort per als lingüistes dir Les persones naixem lliures en lloc de dir Els hòmens naixem lliures. Ara bé, una altra cosa és que per raó d'aquest fet de trobar l'equilibri hagem tirar pedrades contra la nostra llengua.
El català té el mot tothom per a referir-se a la gent en general i el castellà no. El castellà diu todos i todas, i el català té tothom. Em negue a dir tots i totes; em sembla absurd per a la nostra llengua i si algú hi vol veure el totadon o dir que l'hom de tothom és home, li diré que tinga present que si volem reivindicar el llenguatge neutre, si volem filar tan prim, si hom té la pell tan fina que es sent ofés de sentir tothom, que es mire també aquesta pell fina meua que explicaré ara.
M'ofén que algú em diga adéu i no a reveure o fins després. No m'agrada gens que em diguen ens n'anirem de viatge si Déu vol. És desagradable que em diguen que escriga com Déu mana. Trobe absurd que em diguen Jesús cada volta que esternude i em pensen maleducat si no els dic gràcies.
Per tant, estic d'acord amb el fet de llevar masculinismes si es pot fer més neutre el llenguatge, però no caigueu en la pedanteria ni vos ofusqueu per si algú no vol ser neutre en el llenguatge. Tothom té una borruga al front que no veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada