Des de fa un any ençà que estic embolicat en un munt de projectes: preparar uns quants recitals de poesia, traduir uns poemaris, escriure un parell de llibres de poemes i un parell de diccionaris, enraonar temes lingüístics per al blog de llengua, acabar un article de llengua per a una jornada de filologia, anar a danses i a l'escola d'idiomes i fer la faena de grec i de francés; a més a més, de les classes de l'institut.
També parar per casa i estar amb qui m'estime.
Em sent perdut, són moltes coses, que no crec que en siguen massa, (perquè per a la cultura no n'hi ha mai massa), però tinc la sensació que estic molt a soles...
És que no pares!...Ara, bé, tot el que dius sembla interessant...
ResponEliminai tant que ho és.
ResponEliminaMillor estar ocupat que estar avorrit.
ResponEliminaSi et sents a soles adopta un gat.
Adoptaré un gat, un gos, un hàmster i dos canaris.
ResponEliminaTu no vols companyia: vols tindre la casa plena! :)
ResponEliminaEl que passa és que eres massa inquiet. Normalment la gent s´acomoda.