Ara que ha acabat el curs es reprén la idea de si convindria que els xiquets i professors continuaren fent classe el mes de juliol. Ja es sap: els professors tenen massa vacances i, els xiquets, no sabem on estacar-los.
El problema de la superfície està en on posem la xicalla en aquests dos mesos d'inactivitat; però el problema que veig jo, en la part pregona, és ¿a qui afecta realment que els alumnes estiguen solts i sense la vigilància paterna?
Mireu, si fem una ullada barroera a l'esquema social clàssic, els més rics, aquests, no tenen problemes: o envien els fills a estudiar anglés arreu, (amb la qual cosa ja tenen el fill vigilat un mes i de més a més, més preparat) o el deixen amb la dida que tenen a casa. Per tant, per als rics no hi ha cap problema. Però pel que fa als pobres (bé, dis-li pobres, dis-li classe social mitjana baixa), són aquests qui més desitjos tenen que estiguen dins les classes, perquè els pobres no es poden permetre pagar els cursos d'anglés d'un mes, o qualsevol altra activitat.
A hores d'ara vivim en una societat on les distàncies econòmiques es veuen molt clares: els rics no tenen cap problema perquè amb diners (que en tenen) torrons; però els pobres, ho són més encara i aquests s'agafen al clau que s'hi presenta. Tenim una part de la societat que no està en casa de 7h a 21h pràcticament, i és evident que no veuen els fills fins que no és de nit. Que els fills es queden un mes més en l'institut els alleuja de no tenir-los en casa o solts pel carrer tot el dia. Queda clar que el recurs dels avis és un bon ajut, però no tots poden fer ús d'aquest escarràs. Ben bé que voldrien que s'hi quedaren fins i tot el mes d'agost (si com a treballadors superexplotats no poden gaudir de vacances) i més encara: fins i tot cada vesprada dels 9 mesos que dura el curs. És per això que en aquesta societat de pelacanyes que tenim, de pelacanyes que s'ha creat per raó dels interessos del mercat, de pelacanyes perquè no valorem una distrubució nova dels horaris, qui paga els plats trencats és l'escola pública, i els pares dels fills que van a aquesta escola pública s'hi veuen presoners, i en aquests intents de salvar-se'n, la fugida cap avant (aplaudir que el mes de juliol hi hagen classes) es presenta avinent.
Des del meu punt de vista, el mes de juliol hauria de ser treballat per a tots aquells qui han estudiat els cicles formatius relacionats amb els serveis socioculturals, si voleu, més preferentment els tècnics superiors en animació sociocultural, perquè és el moment ideal ja que és quan els xiquets ja no van a classes ni oficials ni partuclars. Des del meu punt de vista, el nostre govern s'hauria de gastar els diners públics contractant aquests tècnics que s'han tret el títol i pagar a la xicalla un mes d'activitats de formació. Els mesos de juliol i agost haurien de ser per a ells: els xiquets que correguen l'andola, que facen activitats per a l'estiu i que vegen món; els tècnics, que puguen treballar per als estudis que han fet.
Per cert, com deia el bufó aquell: serà per diners? Si no saben d'on treure'ls, ací van unes quantes idees: Fórmula 1, projectes faraònics, l'església, etc.
El problema de la superfície està en on posem la xicalla en aquests dos mesos d'inactivitat; però el problema que veig jo, en la part pregona, és ¿a qui afecta realment que els alumnes estiguen solts i sense la vigilància paterna?
Mireu, si fem una ullada barroera a l'esquema social clàssic, els més rics, aquests, no tenen problemes: o envien els fills a estudiar anglés arreu, (amb la qual cosa ja tenen el fill vigilat un mes i de més a més, més preparat) o el deixen amb la dida que tenen a casa. Per tant, per als rics no hi ha cap problema. Però pel que fa als pobres (bé, dis-li pobres, dis-li classe social mitjana baixa), són aquests qui més desitjos tenen que estiguen dins les classes, perquè els pobres no es poden permetre pagar els cursos d'anglés d'un mes, o qualsevol altra activitat.
A hores d'ara vivim en una societat on les distàncies econòmiques es veuen molt clares: els rics no tenen cap problema perquè amb diners (que en tenen) torrons; però els pobres, ho són més encara i aquests s'agafen al clau que s'hi presenta. Tenim una part de la societat que no està en casa de 7h a 21h pràcticament, i és evident que no veuen els fills fins que no és de nit. Que els fills es queden un mes més en l'institut els alleuja de no tenir-los en casa o solts pel carrer tot el dia. Queda clar que el recurs dels avis és un bon ajut, però no tots poden fer ús d'aquest escarràs. Ben bé que voldrien que s'hi quedaren fins i tot el mes d'agost (si com a treballadors superexplotats no poden gaudir de vacances) i més encara: fins i tot cada vesprada dels 9 mesos que dura el curs. És per això que en aquesta societat de pelacanyes que tenim, de pelacanyes que s'ha creat per raó dels interessos del mercat, de pelacanyes perquè no valorem una distrubució nova dels horaris, qui paga els plats trencats és l'escola pública, i els pares dels fills que van a aquesta escola pública s'hi veuen presoners, i en aquests intents de salvar-se'n, la fugida cap avant (aplaudir que el mes de juliol hi hagen classes) es presenta avinent.
Des del meu punt de vista, el mes de juliol hauria de ser treballat per a tots aquells qui han estudiat els cicles formatius relacionats amb els serveis socioculturals, si voleu, més preferentment els tècnics superiors en animació sociocultural, perquè és el moment ideal ja que és quan els xiquets ja no van a classes ni oficials ni partuclars. Des del meu punt de vista, el nostre govern s'hauria de gastar els diners públics contractant aquests tècnics que s'han tret el títol i pagar a la xicalla un mes d'activitats de formació. Els mesos de juliol i agost haurien de ser per a ells: els xiquets que correguen l'andola, que facen activitats per a l'estiu i que vegen món; els tècnics, que puguen treballar per als estudis que han fet.
Per cert, com deia el bufó aquell: serà per diners? Si no saben d'on treure'ls, ací van unes quantes idees: Fórmula 1, projectes faraònics, l'església, etc.
Conec molta gent de classe mitjana que envía als xiquets a cursos d´estiu.
ResponEliminaLa diferenciació rics - pobres crec que no és la més encertada per a parlar d´aquest tema.
No sé qui és més ric, el matrimoni que té dues nómines ben grosses i no pot veure els fills durant tot el dia o la familia on qui treballa és el pare i la mare es mestresa de casa. Amb tot el meu respecte a les mestreses de casa.
Cal diferenciar entre tindre temps per a aguantar els xiquets i voler aguantar els xiquets.
I ahí està la clau, AGUANTAR, tristament estem en una societat on no es vol tindre fills pel fet de formar una familia, es tenen fills "perque ja toca", ja s´han comprat el pis, el cotxe i la pantalla de plasma i ja toca.
El que sofriu els professors en les aules són "fills complement", com el que es compra un sofà nou.
Molts hem tingut pares treballadors i no hi havia problema.
També t´he de dir una cosa, en la meva familia s´ha treballat des de el 16 anys en l´estiu. Ara perque la situació económica està com està, però un xiquet no es cuca si a l´estiu l´envies a llevar brossa al camp o netejar cases.
Ho senc molt però parlar de pobres o rics sobre aquest tema crec que no té massa sentit.
Salutacions.
Sí que puc haver estat maniqueu amb el tema rics i pobres, però potser no erre molt la via. Puc dir que sent estiu, é smolt difícil aparcar els xiquets, i com ja he dit, aquells qui tenen diners es poden permetre cursos. Però la realitat és que potser a les grans ciutats, on hi ha molta més gent que no tenen un nivell adquisitiu alt i han de treballar moltes hores (bars, perruqueries, comerços varis), aquests ho tenen més agre. En els ciutats o en pobles que han anat perdent terres per conrear, és a dir, quan els pobles i ciutats s'ha fet del sector terciari majoritàriament, han perdut la possibilitat vella d'enviar els menuts (des dels 12 fins als 16) d'enviar-los al bancal, de fer-los treballar als bars, etc. (cosa que actualment és il·legal de fer).
ResponEliminaHui en dia, hi ha ben poca gent que té fills perquè vol "tindre'ls" i gaudir-ne. Els tenen com qui té un gosset i després... ai, no es poden aparcar igual.
ResponEliminaDe qualsevol manera, estaria molt bé que algú tinguera en compte la conciliació de la vida laboral amb la familiar (no obstant això, estic segura que encara hi hauria pares i mares que no volen "aguantar" els fills).
Com deia la cançó de Metallica: SAD BUT TRUE!
Tinc la sensació que la conciliació laboral és una entel·lèquia. Conforme estem situats geogràficament, es fa molt difícil aplicar-ho quan parlem de pares que tenen comerços o que hi treballen llogats. Si t'hi fixes, i més encara a València on estàs, és a l'estiu quan més es treballa i més hores es fan. A Escandinàvia es tanca a les 18h; ací al país seria impensable això: justament és aquesta hora quan la gent comença a eixir per anar a comprar.
ResponEliminaMolt difícil està la cosa, però tant l'anònim com tu no heu comentat res del que jo pretenia: és hora ja que l'administració pública es gaste els diners amb els programes d'estiu per tenir entretinguts i més encara, educats, els xiquets d'estiu. És hora que cree programens públics de colònies, estades, etc. i que se n'encarreguen els tècnics que han estudiat per a això.
Sí, està molt bé això que dius, jo també vaig estudiar això i podria encarregar-me'n. Però, m'agradaria més tindre'n treball al llarg de l'any i no només a l'estiu.
ResponEliminaT'agrade o no, molts pares aparcarien els fills no perquè treballen, sinó per gaudir ells a soles de l'estiu (ja estic farta de carregar-me els xiquets malcriats d'uns altres).
La conciliació de la vida familiar amb la laboral no necessàriament ha de passar per tancar abans els comerços. Si s'establiren torns com toca tots els pares podrien gaudir dels seus fills i atendre'ls molt més i millor del que ho fan ara.
Si els sous foren com toca, potser les parelles podrien prescindir de treballar a jornada completa i dedicar-se més als fills, per posar un exemple. El que no pot ser és que no es puga viure amb un sou i que ens veiem pràcticament "obligats" a casar-nos o emparellar-nos per tal de poder gaudir d'una vivenda (per posar-ne una altre exemple).
Això no té gens de trellat!
Fallen tres coses: la idea de familia, les condicions actuals de treball i la educació pública.
ResponEliminaCert, si els sous forem com toca tot canviaria. I si les condicions a les xicotetes empreses foren diferents també que es podria llogar més gent, creant més llocs de treball i millors condicions laborals. Però tot això és una utopia. Tristament.
Com a autónoma i treballadora en una PYME veig imposible copiar el sistema d´horaris europeus. Com ben bé diu Dospoals no es pot dur a terme en el nostre pais.
He de donar la raó a Dospoals respecte al meu anterior comentari de fer treballar els xiquets en l´estiu. No és el mateix una gran ciutat d´asfalt que un poble envoltat de tarongers. Com a curranta des de menuda se me unfla la vena del coll en plan Patiño al veure cada estiu xiquets desqueferats pel carrer.
La vida moderna.
Teresa, torne a repetir, aquest text es presenta com una aposta a favor d'aquella gent que s'ha tret el cicle formatiu. Ara és el moment en què ells poden demostrar a la societat que els estudis han servit per a alguna cosa. Més encara, en ser uns estudis amb l'empara de l'administració pública, amb més raó per jugar-hi seriosament.
ResponEliminaQueda clar que és molt temporal i que no disposa de la llargària de dies que un curs normal, però és una bona opció. Torne a dir, no es tracta de tenir tot el dia els xiquets (nosaltres tampoc ho fem: només els tenim 8 hores), simplement es tracta de donar contingut dos mesos d'estiu i no triar l'opció demagògica de tancar un mes més els alumnes amb els professors (més encara tenint com tenim els instituts: barracots, fretura de mitjans, etc.).
Tot és utòpic, és cert, però jo hi propose una idea: ara cal que l'administració pública vulga gastar-se els caragols. Tanmateix, dissortadament, els nostres poders públics tenen una altra idea de com gastar-se'ls.
Rodera, les variables són tantes que se'ns escapen les possibilitats. És el que té viure en l'època postmoderna.