Aquesta setmana comença el meu concurs perquè se m’assigne la plaça definitiva. El termini acabarà l’1 de desembre i hauré d’estar unes dies calfant-me el cap per a omplir papers, fer fotocòpies, mirar centres, etc, amb el resultat que qualsevol passarell novençà ja sap i no pot defugir, com a inexorable que és: el Baix Segura. Un tràmit que es resoldrà provisionalment el final de març i que esdevindrà definitiu com una llosa el final de maig. No m’agrada gens la docència, ja ho he comentat en altres ocasions, i ara m’agradarà més poc encara quan em tocarà un institut de Rojales, de Catral, d’Albatera, de Torrevella o de Dolores. Estaré més a prop que els companys valencians a Catalunya, és cert, però ben lluny del que em lliga a la terra.
No corren bons temps per a la meua integritat emocional, que des d’aquest estiu té moltes fuites d’aigua.
no tinc massa clar que estigues més prop que els que estem a Catalunya. Psicològicament, no ho crec. Físicament segurament tampoc. Si més no, la meua decisió de descartar qualsevol feina a l'ensenyament públic a València es basa en això. Estic més prop si em quede a Catalunya.
ResponEliminaTampoc acabe d'entendre que fas amb tota aquesta història, que pot acabar amb la teua salut física i mental, si no t'agrada la docència. Supose que deus tenir recursos per superar-ho perquè si no no ho entenc i no entenc a ningú que em diu això alguna vegada.
I sobretot, molts ànims amb el procés i amb les fuites. Que tingues sort. Bona.
Físicament el Baix Segura és més a prop que Catalunya, dalt o baix dos hores i mitja en cotxe per les autopistes tan barates del nostre país: això no pots negar-ho (des d'un punt de vista psicològic, jo no t'ho discutiré, perquè et done la raó: trobe més a prop Girona que Mutxamel).
ResponEliminaSi continue en aquesta faena, és perquè de moment és la que més estabilitat em dóna (des d'aquesta perspectiva sí que sóc conservador, més després de com s'han posat les coses urbanísticament a ma casa, PAI i coses d'aquesta mena). Supose que recursos en dec tindre, al capdavall, sóc a casa, a la meua Marina Alta: fet i fet puc dur una vida estable en valencià. Quina pena serà veure que ni allà on podria parlar en valencià (a la classe de valencià) no podré fer-ho perquè serà optatiu, no m'entendran, em seran bel·ligerants, etc. tot gràcies a les actuacions dels governants que tenim.
Ànim, Dospoals: aquest serà un bon concurs (almenys, en teoria). Entren per primera vegada les places de FPA, això farà que hi haja moviment i queden llocs lliures de resultes. Eixa és la meua esperança.
ResponEliminaBona sort!
Ai, ànims... Jo el que vull és quedar-me ací!
ResponEliminaSupose que l'obertura de mercats nous de treball t'anirà bé a tu, que ja fa sis anys que treballes. TAnmateix, a mi, acabat d'aprovar, poca cosa bona se m'espera.