Amb il·lusió i expectativa vaig acudir dissabte a l'acte de record de les trobades d'escriptors que es van fer en Gandia fa un bon grapat d'anys. Set convidats havien de parlar de l'experiència que va ser aquella fita pancatalanista en dues sessions, una d'informal en el pati de la Biblioteca Central i una de formal en la Casa de la Marquesa. De tot allò que s'hi va dir, destacaré aquestes idees.
Hom va ementar la idea del cànon però no va hi haure apregonament del tema. També hom va al·ludir als jóvens, que on eren i on s'aplegaven, és a dir, si tenien aplecs com els que commemoràvem ara (no només el Salvador Iborra). Una altre tema va ser debatre si Gandia és una ciutat literària, amb alguns que van dir que sí i uns altres que no, amb la referència de fons de ço que va passar als anys 70. Per a acabar, hom va acordar que de tot plegat van aparéixer molts lligams d'amistat que encara ara continuen vigents entre els participants d'aquells esdeveniments. En la part final en la segona, exposició d'alguna raó de per què van ser importants aquelles trobades i lectura de texts per part dels convidats.
He de suposar que en el dinar de germanor de després hom degué allargar-se més en aquesta trobada, però jo ja no hi vaig ser.
