Del dia de la traducció

Hui és el dia de la traducció; 10 anys farà el 2026 de la traducció que vaig fer de la poeta feroesa. Però quant a hui: he acabat una traducció que fa anys que havia començat però no arribava a terme d'acabar. A la fi ho he aconseguit: en uns mesos l'autopublicació. 

De com va la producció literària pròpia

La faena i la criança resten temps a la tasca de l'escriptura. S'escurcen les hores seguides per a escriure portant avant la casa, tenint cura dels fills i el temps de companyia amb la muller. Amb tot, faig l'esforç per a escriure i llegir, i trobe a faltar sessions de 4 o 6 hores dedicades només a aquest afer literari: és per això que hom fa quan pot i sense seguida.

Quant a aquesta escriptura, d'un temps ençà veig que la producció poètica que tinc abasta l'extensió de plaqueta. No arribe a un volum corrent de poesia (com diuen les bases de premis literaris), sinó que són peces petites, breus. De les que he fet fins ara (unes 3), més les que tinc projectades (unes 3 o 4 més) totes seran autoeditades en forma de plaqueta; llevat d'una, que sí que és un volum corrent, però ves a saber quan l'acabaré.

D'una cosa més dels 20 anys

Passats dos dies del dia oficial (primer per ser festa lcal, segon per l'alerta de pluges), hui dimecres comença el curs. Aquesta data del calendari cíclic no té res d'especial, si no és perquè li la vull donar: en aquest cas, ara fa vint anys que vaig aprovar les oposicions i a partir d'aquell moment d'obria un món nou professional i fins i tot vital. Perquè no només tindria una faena per a tota la vida, sinó que també, significava que amb més de trenta anys per davant, ma vida aniria lligada a l'horari escolar.

Vint anys passats, encara és així, amb la vista a mitjan termini d'estar encara 10 anys més d'horari escolar. més vell, més cansat, més desconcertat de com venen els temps (potser també amb alegria de ço que s'ha viscut).

Com he dit en aquest any especial, moltes pedrades aquest grapat de vint o trenta anys passats.