De la reflexió poètica

He de reconéixer la meua petitesa quant a la poesia que practique; aquests quatre anys de pràctica per al premi m'ho han demostrat. L'amic Pere ha estat un gran suport i faig introspecció i m'adone que sé una gota d'aquesta mar que és la poesia alternativa. Gràcies a ell he descobert llibres que tracten el tema i posen nom a les propostes que algunes voltes he assajat i me'n destapen d'altres que no coneixia i que em serviran per a ampliar el meu camí (i de retruc allargar-lo). El Pere també m'ha fet conéixer una professora d'universitat que estudia aquesta classe de poesia, amb la qual cosa, hom pot entendre que té una valor literària dins la tradició general.

Ara venen uns anys de continuar experimentant i creant obra alternativa.

D'un premi a la fi

M'han atorgat un premi literari. Si bé havia renunciat a presentar-me als premis literaris de fa molts anys (vull dir als grossos, als importants, com el de Gandia, per exemple), la fita definitiva vaig voler posar-la en el darrer intent, en un premi menor, d'aquells de plaquetes l'any 2021.  A partir d'ací no volia res més atés que siga major o menor, tots tenien la mateixa forma.

Fins que va aparéixer el Pau i au i em va enviscar a presentar-me a un premi, petit també, però que ves per on s'adiu al meu esforç de poesia: Premi Carles Hac Mor de poesia subversiva. Certament, em va convéncer amb el fet que és la poesia que escric i, doncs, no vaig poder evitar oposar-m'hi. El problema cabdal per a jo ha estat saber, entendre, què és això de poesia subversiva. Han estat 4 intents i a la fi, poesia subversiva soc jo.

Del xample de la vida

Passen els anys, arribem gairebé a la cinquantena, però els alumnes sempre en tenen 13 o 16; ens fem vells, anem prenent consciència del xample de vida que són els més de 30 anys de diferència quan es tracta de parlar del passat. Què tenen els adolescents per a mirar arrere? La infantesa? ¿És a dir, 10 anys a tot estirar en què per raons neuronals han fet una poda i no en recorden gaire cosa substancial? La tasca grossa és fer entendre (ser conscient) a un adolescent una cosa que només es pot capir a força de fer, passar, anys. 30 anys de xample contra 10. 30 anys en què ara resta acabar la vida contra 10 en què tot just comença, tota la vida per davant. El madur que se'n va cap als 60 mentre que roman aparat davant dels que tenen sempre 13 o 16 anys. El madur que eixampla 10 anys més la distància contra els que encara es mantenen en els 10 anys.