Ja fa temps que no trec cap trellat en aquest món dels premis literaris (en aquest curs que s'acaba he optat a quatre premis). Em presente a concursos amb unes obres molt rares, que d'una ullada poden semblar buides, estrafolàries. Però el fet cert és que són molt més profundes del que pareix. Ho entenc: premiar Els hòmens primer, si és home... o la segona part del Dospoals és molt arriscat, i fins i tot implica per a una editorial poques vendes. És per això que vaig decidir mig autopublicar Els hòmens primer... uns anys arrere i ara em plantege autoeditar aquesta segona part del Dospoals.
Tanmateix, mentre açò va fermentant, aquests darrers dies acabe de trobar un altre estímul per a la literatura. Ara toca la traducció i n'estic molt content. Acabe de trobar un premi de traducció i de veres que hi tinc molta il·lusió, hi estic molt engrescat. Guanyar, no guanyaré, però acabe de trobar una altra via per alegrar-me en aquesta selva tan salvatge de la creació literària. Tinc per davant més d'un any per traduir, i després caldrà esperar si hi ha bona sort...
Home, ben mirat, l'èxit de Dos poals van ser les camisoles però com no n'has tornat a fer...
ResponEliminaSí que he pensat fer-ne més, fins i tot del llibre segon. Vorem quan cauen...
ResponElimina