dimarts, d’abril 19, 2005

No m'ho pensava jo mai

A temps arrere ho pensava, i aquests dies m’obsedeix. Una de les conseqüències de viure sol és que cavil·lege massa. Constantment el cervell va enganxant idees que desenvolupe i rebat; s’inventa un contrari per a debatre qualsevol tema que he endrapat a la tele, he llegit a la premsa o ha aparegut de colp. La cosa és que allò no para ni un instant, fins i tot m’acompanya a l’hora de gitar-me: ja puc apagar la ràdio que el cervellet roda que roda i que empalma temes. Trobe que em resultaria complicat fer meditació, per això de deixar la ment en blanc i en repòs. De fet em costa moltíssim concentrar-me quan estudie de matí o de vesprada.

Malgrat això, he de dir que en un diari hom comentava que és bo per al cervell que estiga bona part de la vida en aquest caramull d’activitat constant, perquè, fet i fet, reforça les connexions, les sinapsis, i a la llarga incideix en el retard de l’aparició de l’Alzeihmer. Sembla, doncs, que hauria de felicitar-me’n: però és tan dur… Per molt que a la faena em distraga amb els companys, al final sempre em quedarà la soledat de casa i el so dels meus pensaments, contínuament. Tanmateix, si açò m’ha d’allargar la vida útil, benvinguts, llavors, tants pensaments, que al remat alguns poden ben aprofitar-se.

5 comentaris:

  1. buf! tot el dia pensant, xiquet, t'acompanye en el sentiment encara que visques molts anys amb unes sinapsis intactes :P

    en realitat quan medites no has de deixar la ment en blanc perquè aleshores estàs pensant en deixar la ment en blanc i encara que no siga un pensament massa intelectual no deixa de ser un pensament...

    Ains, no sé... jo no sóc massa cavilosa, la veritat, vaig fent i sé que no mai faré res massa "sesudo" (ni falta que em fa...) Ui, tinc la ràdio posada i ja tenim Papa, en rigurós directe... ale, vaig a pensar-hi...

    ResponElimina
  2. La veritat és que tot açò és un maldecap enorme.

    ResponElimina
  3. no, home, no... repeteix amb mi.... ommmmmmmmmm.... jijijji.... :PP

    ResponElimina
  4. Primer de tot, salutacions cordials, dospoals.

    M'acabe de pegar una volta pel teu dip i hi he sentit com un aire de familiaritat: Fuster, fregant la trentena, meditació, els companys de treball (que, no sé per què, no em semblava un institut, i que unit al "dos" de "dospoals" m'ha sonat a "escrit a dos mans")... que no ens coneixerem de res?

    Deixant de banda la possible coincidència, m'he alegrat molt de trobar algú que comenta Fuster i que no li fa por reflexionar sobre la mort. Hi tornaré sovint.

    ResponElimina
  5. Gràcies pel que has dit.

    Això de dospoals és pel poemari que Viena edicions ha publicat pel premi de Benissa de l'any passat.

    Sobre si ens coneixem, el que passa és que sóc massa discret en aquest tipus de mogudes. Sóc Josep Vicent, he fet assignatures i converses amb tu i l'última trobada va ser a Oliva, al festival de poesia, un vist i no vist, perquè havia d'anar-me'n.

    També et dic que faré més comentaris de Fuster, així que tindràs una excusa per a tornar-hi.

    dijous, 21 abril, 2005

    ResponElimina