Fuster diu, Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltes.
L'anunci de la loteria de nadal filmat per l'Alejandro Amenábar m'ha fet arribar a unes quantes idees i les explicitaré en un parell de texts. Aquest primer reflexiona sobre un fet que em té força neguitós pel que fa a visibilitats socials. En el dit anunci de la sort d'unes boletes hom representa una relació entre dos inconeguts que acaba en amorosa: xic i xica jóvens, guapos i blancs.
Considere que és descoratjador que aquest director, homosexual reconegut, haja decidit continuar una tradició social de parella heterosexual preciosista. No s'hi val que la xica siga extraterrestre, sinó que hauria trobat més interessant (i sentimentaloide, talment com són aquests anuncis), doncs que els personatges hagueren estat homosexuals o obligats a una cadira amb rodes o a una pròtesi de cama o ves a saber patidors de quina altra situació personal diferent del patró seriós heterosexual, juvenil i preciosista.
Aquest pensament meu no vol contestar la idea que el creador i la creació han d'anar necessàriament lligats, i, doncs, hom no hauria d'interpretar que jo volia que l'Alejandro fera un anunci amb dos protagonistes gais. Ço que jo vull explicitar és que l'anunci aquest ha estat una altra oportunitat perduda per a fer visibles caràcters que no són "admisibles" en la resta d'anuncis: comptat i debatut, com si qualsevol cosa poguera esdevenir possible en aquest món de màgia i somnis que es poden fer realitat. Ço que les loteries de l'estat ven.
Amb tot açò, el biaix meu que l'Alejandro vaja haver hagut de crear una història homosexual pel fet de no ser la norma habitual, sinó la diferent (la gai), m'ha fet pensar si, per exemple, pel fet de ser d'una tendència sexual, aquesta ha de condicionar la producció artística. Resta clar, doncs, que no ha estat així i, doncs, ha continuat la veta tradicionalista (malgrat l'extraterrestre).
Pel que fa a jo, com a persona no homosexual, la meua literatura suposadament ha de ser heterosexual; tanmateix, he de dir que sí que he tingut alguna mena de preocupació per allò que hom suposaria que no és la meua condiciò sexual. No és que haja volgut presentar un fet personal d'ambigüitats sexuals o andrògines, sinó que en la meua obra de moment hi ha un capítol poètic dedicat a una relació amorosa entre dues jòvens.
Per tant, des del meu punt de vista, la gent que té creativitat i de retruc l'oportunitat d'exercir-la en una situació regalada hauria, doncs, d'aprofitar-la. Com he indicat, no es tracta sempre de fer-ne bandera, però si de mostrar-la quan l'ocasió pot aportar més benefici global. Sé que uns quants poemes meus d'amor entre dues lesbianes no són la gran aportació a la literatura universal i a la normalització d'altres sexualitats, però un anunci que miraran moltíssima gent sí que ho farà. No està la societat preparada per a aital quadre?
Sabent que es fan estudis de mercat molt importants per saber quin perfil d'espectador o espectadora fa cas d'uns anuncis o d'uns altres, estic segura que se sap que el prototipus que fa cas dels anuncis de loteria nadalenca és el d'algú conservador, conformista, que no mira la publicitat amb ulls crítics..., i caldoset! Supose, eh? D'acord amb tu que una imatge i una firma publicitària potents podrien influir (com de fet passa, en el sentit contrari) a normalitzar situacions considerades, en principi 'marginals'. També ho podrien fer personatges mediàtics com esportistes d'elit i etcètera. Però no ens passem d'ingenus i recordem que la publicitat està pensada pera vendre, i no per a fabricar consciències compromeses.
ResponEliminaDoncs veus, mira quant pessimista sóc que justamentet en la publicitat és on més esperances optimistes tinc dipositades. Hom suposa que "Espanya" ja representa una societat oberta, respectuosa, etc. i toca't el nas, no es veu reflectit ací. Estic cansat ja d'anuncis que perpetuen els cànons heterosexuals en vells, madurs, jóvens i infants (en tots) i ço que em dol més és que gent que ha de viure marcat per l'estigma cishetero quan té l'oportunitat de fer un gran favor (o espentó) a la visibilitat de la varietat, hi claudica. És per això del meu dubte: cal que l'Amenábar faça proselitisme o no?
ResponEliminaLa meua idea: tens prou valor per a viure com a foraviler creant èticament o prefereixes passar per l'adreçador?
Gràcies pel comentari.
Tu creus que ell té poder de decisió a l'hora de triar si els que s'enamoren són xica i xic o dues xiques o dos xics? Jo no ho sé, eh? Però sospite que els estereotips van inclosos en "l'encàrrec".
ResponEliminaDoncs si s'atreveix algú a condicionar l'Amenábar i ell s'hi deixa, llavors quin paper més galdós tindria el director: ausades.
ResponElimina