Comparació

Fer un recital de poesia és un dels recursos més fàcils per a donar contingut a una agenda cultural. Convides uns recitadors, entretenen el personal durant mitja hora o tres quarts i ja es pot tenir la consciència tranquil·la que s'ha fet alguna cosa per la cultura i a més a més minoritària.

Hi han recitals d'aquells solidaris (bé siga organitzats per regidors de cultura de municipis mitjans o petits, o bé siga fets per associacions cíviques de barri) que són baratets: convides els recitadors, poetes amb diferents graus de volada, barat a un àpat i interpreten uns poemes amb molta o no tan molta passió. Alguns convidadors potser s'allarguen un poc i paguen als convidats una mena de dieta que pague benzina, transport o ço que siga. Normalment solen ser de poca audiència, tot depenent del recitador (i a voltes, fins i tot sent cèlebre, hom no assegura un èxit espaterrant). La pega que té aquesta mena de recital és que aquell qui siga el poeta convidat, si ha de fer una bona cabassada de quilòmetres per a dedicar-hi un parell d'hores, doncs potser no el compensa (no siguem dolents, el compensarà poèticament, perquè recitar agrada als poetes, i sempre és bona l'ocasió per a lluir la veu poètica, que per a això està la poesia). També té l'inconvenient que com més lluny (en temps o en espai) estiga el poble de la capital literària, més díficil és disposar d'una figura destacada. Habitualment, els convidats n'ixen satisfets en un grau variable i no sol tindre repercussió en la premsa (local o comarcal, la més de les voltes). En aquesta mena de situacions el recital té moltes paperetes d'acabar amb poca eufòria.

També hi han els recitals espectacle (organitzats per regidors de cultura, per professionals culturals o per associacions que tenen un pressupost per a fer actes culturals), que aquests ja costen diners. Solen fer-se en llocs especials (teatres, cinemes, auditoris) i els recitadors convidats solen ser poetes de més volada que poca i cobren per la faena feta (amb més solvència o més poca) i també poden ser regalats amb alguna mena de dieta que incloga el viatge o el sojorn (perquè ací, no hi fa res la distància espacial o temporal). Aquesta mena d'esdeveniment no sol tindre pegues que no siguen les tècniques: audició baixa, mala visibilitat, etc. i l'audiència sol ser molta i ompli el local. Normalment els convidats n'ixen satisfets i la premsa se'n fa ressò d'algun tipus i el recital acaba despertant sentiments d'eufòria entre el públic, recitadors i organitzadors.

I ja està.