Cara de compromís

Ahir al vespre em vaig quedar amb cara de bleda. Havíem entrat a una llibreria i en començar a tafanejar pels llibres vaig ensopegar amb un llibre per què tenia un cert interés. El tocat és que els mesos de juny i de juliol he estat treballant en la traducció d'un llibre grec d'assaig. Hi he dedicat moltes hores i molta il·lusió, tot pensant que potser interessaria a alguna editorial catalana i que me l'agafarien: així doncs, hores de diccionaris, hores de recerca d'informació per a notes, hores, al cap i a la fi. En acabar la traducció dita, em vaig dedicar a enviar-la a editorials que treballen l'assaig, amb el resultat ben descoratjador: ens agrada però no tenim diners, ens agrada, però ja tenim la planificació tancada, i d'altres que ni responen. Vist el mal èxit amb la versió catalana, mamprenc la traducció al castellà. Una volta feta el setembre, cerque editorials castellanes, amb un resultat més trist encara: de tres o quatres enviaments, cap es digna a respondre.

Fins ahir, en entrar a la llibreria aquella. Mare, i quin mal rasquit en veure que ja havien publicat la traducció al castellà, d'octubre del 2012. Vos puc dir que em vaig quedar de pasta de moniato. Tanmateix, encara sort que l'editorial que ha publicat la versió al castellà no és una a què vaig enviar la proposta de traducció. De retruc, cal pensar que ja devia ser un projecte en dansa per a aquella editorial, i si els haguera enviat la meua proposta aquest setembre de ben segur que m'haurien dit, no gràcies, però ja ens la fa un altre traductor.

Sabeu què em posaria realment trist? Que isquera la versió en català i no fóra la meua...