Ara resulta que la dreta extrema vol que els diners que costa el servei de traductors del Congreso pel tocat de les llengües espanyoles vagen d'ajut al drama de la catàstrofe que s'ha esdevingut. De veres que justament justament justament han de ser d'allí? No poden treure's d'alguna altra partida com la monarquia, l'església, la tauromàquia?

 De veres que 9 milions d'euros haurien evitat (o disminuït) el nombre de morts? 9 milions són el preu a pagar per la vida de 95 persones? 9 milions?

D'ofrenes i seguidisme polític acrític

 Publica el Vilaweb que en el Senado ERC i Junts han reprovat el ministre de Transports pel tocat de la calamitat del tren. Quant als valencians de Compromís, sembla que no han volgut reprovar-lo, supose que donant per bona la brofegada del ministre que dia que els viatgers no deuen ser masoquistes quan ves per on fan servir molt el tren. En fi...

Del fet que passen de tu

 Compromís durà al Tribunal Constitucional la llei d'educació valenciana actual. No ha estat iniciativa del govern del PSOE, sinó una suma de 51 diputats del Congreso, d'entre els quals tampoc hi ha cap diputat del PSOE. Les raons adduïdes per a no retratar-se pertanyen a l'alta política. El fet cert és: no sé per què tant de seguidisme i ofrenisme si quan cal et venten una galtada a la cara. De passada, la recuperació del dret civil valencià no va ser possible per culpa del PSOE també. Doncs això, que sí a tot.

Del 25%

 Lig el tirular d'aquesta notícia del Vilaweb "El Consell d’Europa fa un toc d’atenció a Espanya per la imposició d’un 25% de castellà a l’escola " i tristament se m'ocorre: ui, quina por, Europa, Europa". En fi...

De molts anys que han passat

Fa trenta anys que va ocórrer la primera gran prova d'independència personal, que va ser anar a estudiar a València: amb 18 anys, cinc dies de la setmana fora de la llar familiar, amb la responsabilitat de viure en un pis, d'acometre uns estudis importants i també de gestionar uns diners propis.

30 anys pasasts com un bot llargada, tot fent metàfora esportiva. Un bot que deixa baix un gran clavill entre cap i cap.

D'actes culturals a l'estranger

La Maria Josep ha anat a presentar una traducció que ha fet a Suïssa. En assabentar-me de la notícia m'ha vingut el record de fa molts anys d'intentar traspassar la frontera del país i fer accions d'aquestes. El tocat és que no he tingut gaire bon succés: pocs casos reeixits dels moltíssims d'intents.

Supose que en el cas d'ella darrere deu haver-hi hagut l'esforç d'un conjunt de persones que han fet possible l'acte a Lucerna; en el meu cas tot ha estat solitari (com va ser el cas del recital de poesia el 2015 en la Universitat d'Hèlsinki, quan vaig irrompre per correu electrònic a la lectora Jordina i ella va empomar el meu envit) i a tot estirar la complicitat d'una persona: l'amiga lectora Anna Vives, quan vaig anar a Leicester l'any 2008 amb un recital súper bonic que va preparar amb el suport de la Xarxa Llull. La resta, un parell de recitals a Catalunya amb la Christelle Enguix de promotora a Arenys de Mar el 2016 i el Pau Rodríguez, el 2022, en un recital a l'Horiginal.