Del pas del temps

S'ha acabat el trimestre i en un bot s'acabarà desembre i serem gener una altra volta. Ho parle amb companys: el temps no és que ens passe de pressa, és que el tenim horaritzat.

D'un record

Hui només diré que fa 30 anys vaig aprovar la part teòrica del carnet de conduir.

De fer país culturalment

Aquests dies de festa que hi han en aquest mes he aprofitat per a fer un viatge cultural a Barcelona. El fe cert és que al nostre país molta gent aprofita per a anar a Castella, a Madrid, per a mirar museus, musicals i passejar pels barrris tan emblemàtics i esdevinguts imprescindibles. En el meu cas, preferisc anar a Barcelona, al meu país, a mirar museus, teatres i passejar pels barris i aprofitar per a comprar alguna cosa. És cert que és Barcelona i no d'altres com Lleida o Tarragona, però malauradament és la que presenta més varietat. És com anar a València i no a Xàtiva, Alcoi o Alacant.

Han estat tres nits de sojorn i en cada vespre ha aprofitat per a mirar una obra de teatre: de fet, diumenge en van ser dues, una de matí i l'altra de vesprada. Cal reconéixer que són molts diners, però em faig el càrrec que és una volta a l'any i que la cultura cosat diners i val l'esforç. Realment ho he passat molt bé; he tingut molt de gust acudint als teatres i admirant el treball dels actors.

Verament aquesta militància cultural en català ajuda el nostre teixit cultural que no anar a Madrid.

D'un estat en escriptura

En els recitals que hem fet del comboi deslíric, posem un parell de vídeos de quan era jove i en vaig gravar un parell. Són vint anys de diferència i em fa prendre consciència del pas del temps; de la joventut (tan tan jove no era, altrament, que tenia ja 30 anys) i de la maduresa (ara que aviat en faré 50).

Doncs, bé, estic a mitjan acabar una plaqueta que necessitarà per a ser entesa del tot fer un videojoc: no un videopoema (que també el faré), sinó un videojoc.

Sé que arribe tard a aquestes coses, però he pujat a aquest tren. 

Del record d'unes trobades literàries

Amb il·lusió i expectativa vaig acudir dissabte a l'acte de record de les trobades d'escriptors que es van fer en Gandia fa un bon grapat d'anys. Set convidats havien de parlar de l'experiència que va ser aquella fita pancatalanista en dues sessions, una d'informal en el pati de la Biblioteca Central i una de formal en la Casa de la Marquesa. De tot allò que s'hi va dir, destacaré aquestes idees.

Hom va ementar la idea del cànon però no va hi haure apregonament del tema. També hom va al·ludir als jóvens, que on eren i on s'aplegaven, és a dir, si tenien aplecs com els que commemoràvem ara (no només el Salvador Iborra). Una altre tema va ser debatre si Gandia és una ciutat literària, amb alguns que van dir que sí i uns altres que no, amb la referència de fons de ço que va passar als anys 70. Per a acabar, hom va acordar que de tot plegat van aparéixer molts lligams d'amistat que encara ara continuen vigents entre els participants d'aquells esdeveniments. En la part final en la segona, exposició d'alguna raó de per què van ser importants aquelles trobades i lectura de texts per part dels convidats.

He de suposar que en el dinar de germanor de després hom degué allargar-se més en aquesta trobada, però jo ja no hi vaig ser.

D'una traducció

Aviat serà acabat i ha estat un treball que ha durat 15 anys: bé, més que durar, diré que s'ha anat deixant, oblidant, reprenent, apartant... Però a la fi, ja està acabat i en procés de revisió final, tot esperant dur-lo a la impremta.

El gener del 2026, en l'any que faré els 50, tornaré a autopublicar un llibre, en aquest cas una traducció, la més llarga (ja veus, un volum habitual de poesia).

Una anècdota: l'any 2011 vaig presentar el projecte de traducció als premis de Tarragona, però no va ser mereixedor de la beca de traducció.

D'una anotació d'un viatge

He passat uns dies de festa pel nord del país, en la comarca dels Ports. No és una zona que des de la Marina habitant siga avinent visitar com qui visita Gandia o València. Gairebé tres hores de cotxe i un gran desconeixement, doncs, fan que no siguen opció de cap de setmana normal, més aïna ponts o súper ponts. El tocat és que en Morella fa més de 10 anys vaig participar en un recital de poesia i donada la distància vam haver de fer nit allí.

Recitals de poesia, xarrades, presentacions... Tres hores de cotxe i haver de fer nit. Es fa lluny i és una pena aquest tall de comunicació.