dimarts, de gener 23, 2007

Circ

Ara fa pocs dies, la maquinària parafernalística del govern del país es va posar en marxa per a regalar-se un bany de popularitat amb al visita del pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso. Els nostres governants han venut el fum dient que València i, per metonímia tot el país, tornarà a estar una volta més, durant dues hores i huit minuts, en el mapa, en l’ull del món i, per consegüent, això produirà beneficis. Perquè els nostres regidors, davant performances i happenings d’aquesta categoria, no paren d’omplir-se la boca que els valencians i les valencianes en resultaran beneficiats, perquè és bo per a la Comunitat. No cal dir que els guanys de totes aquestes intervencions van a parar a poques mans, a aquelles que són a prop dels qui promouen tanta actuació; que al remat, haurem de continuar suportant que uns diners tan fàcilment desviables per a açò, siguen costosos o impossibles per a unes altres situacions de millora efectiva de la nostra qualitat de vida.

El que m’agradaria saber és, per raó d’aquesta metonímia, quins són els beneficis que m’aporten a mi. Puc semblar egoista i demagog, però envers campanyes tan efímeres i cares (visita del Papa, biennals, copa de l’Amèrica) o d’altres més duradores (massificació urbanística, transvasaments d’aigua), jo voldria saber en què m’és beneficiós. A tall d’exemple: com a docent, ¿ha repercutit en una reducció de la ràtio d’alumnes per aula? Com a valencianoparlant, ¿hi ha més difusió del valencià en els àmbits quotidians (cinema, justícia, Baix Segura)? Com a ciutadà, ¿hi ha la vertebració ferroviària del país? Com a malalt, ¿hi han tres hospitals públics a la Marina Alta?

La qüestió no és oposar-me o retreure actuacions com aquestes perquè sí, ja que, fet i fet, són manifestacions humanes comprensibles. El que em resulta injustificable és quan s’abandonen les prioritats amb excuses (cares, que no barates) per a lluïment personal i narcòtic de la massa.

2 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

En efecte, està molt bé això de la projecció internacional, pot dur més turistes cap ací i, per tant, més diners... cosa difícilment quantificable o demostrable (personalment, no m'atrau gens aqueix espectacle —no el puc considerar esport—, però no és la qüestió).

Però, sí, el problema que senyales és ben real: mentre no hi ha —no hi ha?— diners per a coses més bàsiques i molt més importants, els nostres polítics els esmercen a cabassos en propaganda, en imatge. És clar, un hospital o un institut més no seran mai tan visibles com un muntatge d'aquestes dimensions, no els donaran tants vots —segons llurs càlculs, és clar.

Teresa ha dit...

Sí, ara toca Fernando Alonso, a l'estiu l'America's Cup... uns esports molt populars, eh que sí?