dimecres, de febrer 27, 2013

Tabac i persones cèlebres


Segons la Viquipèdia, l'Ovidi va patir un càncer d'esòfag, d'entre les causes d'aquest càncer, el tabaquisme combinat amb l'alcohol. Les fotos on apareix fumant són fruit del temps, en què fumar i beure eren ben vists, normals i celebrats. Hom no pot jutjar aquesta innocència i ignorància d'antany...

Als nostres dies, però, s'està lluitant molt contra el tabac i se'n fan campanyes de sensibilització per eradicar al màxim el tabaquisme. Al capdavall, un càncer d'esòfag és igual que un càncer de pit, i moltíssima gent, quan arriba el dia del càncer de pit, s'hi sent afectat i s'engeguen campanyes per sensibilitzar-hi la societat. Gest molt noble, que honora, que demostra la solidaritat contra un problema molt important.

Com ja he dit el càncer d'esòfag és com un càncer de pit i com diu la dita, esmentar la corda en la casa del penjat és de molt mal gust... Amb fotos com aquestes en cartells d'homenatge actuals no es dignifica gaire cosa. En aquest tema del càncer, no hi han ni primera ni segona divisió: o estem a tots o no estem a cap.

Certament, no cal dir que qualsevol persona és lliure d'expressar-se artísticament com vol.





http://www.araponent.cat/noticia/9591/artesa-de-segre-commemora-els-50-anys-de-la-nova-canco

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Crec que el pitjor que li va passar a l'Ovidi no va ser ni la malaltia sinó l'oblit i el menysteniment que se li va tenir durant una bona temporada, per cert, el pitjor càncer d'esòfag que he vist va ser el d'una pobra dona que havia estat bugadera i no havia fumat ni begut mai.

Maria Josep Escrivà ha dit...

Crec que aquest comentari l'ha motivat la foto de la portada del llibre on Ovidi Montllor apareix amb el cigarret penjant-li de la boca. Voldria aclarir que jo mai diré res a favor del tabac, i que sóc ben conscient de les addiccions i els problemes de salut que pot provocar. Però també sóc molt crítica amb les hipocresies d'aquells que persegueixen el tabaquisme, i tanmateix s'omplin la butxaca d'impostos; o dels que assenyalen amb el dit les subtàncies cancerígenes del tabac, però no les de l'aire podrit que respirem, etc., o de les porqueries que mengem. Estic ben lluny de pensar que una foto d'algú fumant puga ser res de mal gust, o pitjor encara, que signifique fer apologia del tabac. Per desgràcia, jo també he tingut dos bons amics amb càncer de pulmó que no havien sigut mai fumadors. Un d'ells ja ha mort. I a tot això, gràcies per motivar el debat. Salut!

dospoals ha dit...

Coincidiu les dos amb el fet que hi han morts de càncer on el tabac no ha tingut res a vore. Teniu raó (i jo m'aplegue a vosaltres) perquè no "totes" han de ser necessàriament del tabac; així, de la mateixa manera que també mor gent en accidents de trànsit i duien la corretja cordada o no havien begut molt d'alcohol, no per això no es posa en qüestió l'eficàcia de la corretja com a salvadora de vides.

Pense que una cosa no lleva l'altra: ço que vull destacar és que tots els càncers són iguals i algunes causes de càncer són més tolerables que unes altres.

Maria Josep, hi han contaminants de què pràcticament no podem fugir: és a títol personal que podem reduir-ne la ingesta, i ací és fonamental el compromís de la persona. Evitar el tabac, no entrar en llocs ple de fum, no consumir aliments amb toxines o cosmètics quitranats. Aquests fets són personals i fet i fet no afecten l'altri si hom decideix embrutar-se.

Però la idea que en teoria volia incloure en el debat, no anava tant en el fet de fumar, sinó en el fet estètic de fumar. Als nostres dies, trobe de mal gust fer servir fotos de l'Ovidi fumant i per això el concepte de la corda en la casa del penjat, per molt que l'Ovidi amb el cigarret a la boca, als dits o amb fum pel nas siga "guapo" "eròtic" o "artístic". Les fotos velles, són velles, i ací no s'hi pot fer res (com és el cas del llibre que tens a casa), però anunciar esdeveniments culturals (i vet ací els enllaços que he posat) a hores d'ara amb açò, crec que podria ser evitat. Igual com hi han queixes de fotos de publicitat de dones "castigades" pel mascle (molt artístiques, per cert), pense que caldria tenir un poc de compromís davant açò, com podem estar compromesos contra l'especulació urbanística.

Cadascú és lliure de cercar l'esteticor on la podrà trobar, certament: només per fer-te una foto amb una botella de whiski o d'absenta, el cigarret, la pipa o el porro no en fas apologia, però sí que mostres una actitud (i pensa quan eres jove, quines "actituds" es copiaven els novençans). Ço que no m'agrada és que de davant actituds semblants unes caiguen en gràcia i altres siguen gracioses. No només hi juga la cosa estètica, sinó tot allò que implica la salut pública, els recursos mèdics, etc.

Júlia, molt trist aquest menysteniment, més encara quan veus les fotos actuals, més abatut, més envellit, quasi llastimoses.