dijous, de setembre 27, 2012

De premis literaris

Un dia un amic poeta em va demanar per què no em presentava a un concurs determinat. Li vaig respondre que malgrat que el permi no estava gens malament, no m'apanyaven les condicions de les bases; també vaig dir que sí que fa il·lusió guanyar-lo, però que més enllà del premi, jo mirava alguna cosa més, per exemple, les condicions que vindrien després.

Aquest premi té prestigi, implica reconeixement i un bon grapat d'exemplars venuts (si tenim present com està el tema de les vendes en poesia i en català), però hi ha una cosa que no em fa el pes. De bestreta, el dit guardó sembla un premi ben pagat, 3000 euros (tanmateix, n'he comptat uns quants moltíssim més ben pagats: 8000, 9000, 10000 euros), però una de les condicions fa que el premi siga irrisori: aquests diners corresponen als 4000 exemplars editats de la primera edició. Si fem comptes, l'autor guanya per cada llibre 0'75 euros: vist en calent, 3000 euros són molts diners; vista la lletra menuda, 75 cèntims fan pena, quan el poemari en val 12. Més encara, és possible que de ben segur no es faran 4000 llibres i que al remat, si se'n venen 500 còpies, quedaria virtualment un benefici de 6 euros per llibre; però, això és enganyar-se, perquè si es vol fer diners, seria menester fer una segona impressió, i a vore com acabes els 3500 poemaris emmagatzemats.

Comptat i debatut, cal dir però, que qui es presenta concretament als premis de poesia (el meu cas per exemple) no viu justament de la poesia; té una altra faena que li cobreix les necessitats, i els diners del premi esdevenen un suplement agradable que tapa algun clot o calma algun desig. És per això que tant es valdria aquesta condició contractual desficiosa... o que una inundació en el magatzem haja malbaratat els llibres.

Al remat, i considerant no només el fet econòmic, em demane si compensa el poeta guardonat que té un poc d'exigència en l'obra pròpia guanyar el premi. Cadascú és lliure de pensar ço que voldrà, però de moment em reserve el dret de no presentar-m'hi, malgrat que represente una gran fita i siga de volada... Guanyar-lo, és clar, ja és una altra cosa.