diumenge, d’agost 10, 2008

Religió 1

Moltes voltes, quan tenia exàmens importants, ma mare encenia ciris per veure si amb aquesta advocació a les meues àvies (que al cel sien) els aprovava: exàmens de la carrera, els del carnet de conduir, els de les oposicions! Fins i tot algú m’ha comentat que pregava per mi perquè eixira exitós en aquestes circumstàncies. De retruc, hom també ha pregat per mi quan he fet algun viatge, manera que no em passara res, fins al punt que he vist com m’han arribat a senyar d’amagatotis o sense amagatotis. A més a més, m’he trobat que em donaven estampetes religioses perquè me les posara a la cartera amb aquesta intenció de bonaventura (i sorprenentment temps arrere he ensopegat amb una estampeta dins un llibre que havia deixat: no sé si se l’ha deixada oblidada perquè la feia servir com a punt de lectura, o era una manera sibil•lina de reconvertir-me). Altrament, també és habitual que la gent que fa poc que em coneix em felicite pel sant...

Davant aquestes situacions (pren, una estampeta; jo pregaré per tu; et felicite pel teu sant, etc.) tinc dubtes de com reaccionar: si fer-me de mal voler (demanar-los que no em facen això) o bé ser-ne condescendent i agrair aquesta mostra d’afecte i d’estima. Al remat, moltes voltes acabe fent la segona amb un somriure a la boca, a voltes condescendent (quan es tracta d’accions de la família), a voltes resignat, perquè si ben bé és cert que sóc malcarat i antipàtic, no voldria que hom em prenguera com un maleducat.

2 comentaris:

nimue ha dit...

jo crec que no ens fa cap mal. Al contrari, és gent que pensa en nosaltres perquè ens té algun tipus d'afecte. És més, jo fins i tot ho demane quan tinc la necessitat pel motiu que siga. A veure, per raons evidents no pregaré a una estampeta cristiana però més d'una vegada he demanat a algú que anava a fer alguna "peregrinació" que em tinguera en compte. De la mateixa manera que jo els tinc en compte quan vaig les meues "peregrinacions". Actualment tinc quatre religions al meu voltant (tres de les quals no cristianes) i entre tots preguem per tots.

Quin mal pot fer? És bonic que les persones es preocupen les unes per les altres. Mentre no t'obliguen a tu a resar...

dospoals ha dit...

Evidentment que no ens fan cap mal, de fet afalaga molt perquè és una mostra d'estima, a la seua manera.