divendres, de juliol 13, 2012

Andrea Fabra

...i potser algú pensarà i no dirà aquestes paraules:

foteu-vos, miserables, que no teniu on caure morts, perquè ens aprofitem de vosaltres i encara continueu vontant-nos.

Foteu-vos, miserables, que mai de la vida arribareu a tenir la vida que tenim nosaltres.

Foteu-vos, miserables, que necessiteu recursos per cuidar els vostres pares malalts i ens els cremem nosaltres.

Foteu-vos, miserables, que se vos cremen les muntanyes i no ens dóna la gana gastar-nos els diners per solucionar-ho.

Foteu-vos, miserables, que teniu esperança i fe, mentre nosaltres ens passem la fe i la misericòrdia pel nas.

Foteu-vos, miserables, perquè vos tenim menjant de la nostra mà les molleriques que ens sobren a nosaltres.

Foteu-vos, miserables, perquè els vostres fills sempre seran miserables com vosaltres o desitjaran ser com nosaltres.

Foteu-vos.