divendres, de juliol 31, 2009

Es mor la meua llengua

(ací, en aquesta expressió agònica i dramàtica que faig, cal que tinguem present una idea: no dic se'ns mor la nostra llengua, perquè nosaltres, el col·lectiu, ha deixat d'existir. El nosaltres ja no pertany al nostre nosaltres, sinó a uns altres; per tant, ja no som el referent al país)

1 comentari:

Paula y Manuel ha dit...

Si tuvieras un tiempito libre y entraras en mi blog, y si de repente lo consideraras interesante, te pediría que lo votes, pues estoy inscripta en un concurso que redundaría en beneficio de la tarea que desempeñamos.
gracias
Atte
Paula Antúnez

www.elmacarronsolidario.blogspot.com