dimecres, de maig 06, 2009

No sé que m'ha vingut...

-Però filla, ¿que no entens que això és impossible? No vulgues contar-me mentida. Les dones, per a quedar-se prenyades, cal que s’hagen gitat amb un home, i tu t’has gitat amb algú: no vulgues amagar-m’ho. ¿Tinc o no tinc raó senyor metge?

-Efectivament, Això és indiscutible. ¿No ho entens? ¿Quin és el problema? ¿No vols dir als pares qui és xic que t’ha deixat embarassada? Això ja és comprensible, perquè potser tens por del que et diran ells, però no vulgues fe-nos creure que t’has quedat embarassada perquè sí.

-Però si és cert! Jo no m’he gitat amb ningú!

-Filla, no compliques més les coses. A tu, t’ha prenyat algú i no ens vol dir qui és el pare!

-Que no, que no m’he gitat amb ningú. Que sóc verge. Igual de verge que la mare de Déu. ¿Que no es va quedar ella embarasada de l’esperit sant, sense home que la tocara? ¿Ací no digueu res? Ella sí que pot quedar-se prenyada sense gitar-se amb ningú i jo no?

-Dona, vist així, sí que podria ser. Fet i fet, és un precedent, oi?

-Doncs, potser té raó la meua filla...

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Ai, mare meua, tothom desconfiant de la xiqueta...!

dospoals ha dit...

Què deu tenir la gent jove perquè els grans en desconfien?

Teresa ha dit...

La Verge Maria era jove o gran?

Francesc ha dit...

Heu pensat mai que, potser, la postura de la concepció, no era precisament gitats en un llit? I si va ser un escalfó de discoteca, en un lavabo, contra la paret i tot plegat? Podria ser, no? O és massa de pel·lícula americana?