dilluns, de setembre 16, 2013

Desafiament

Li va demanar que li diguera coses boniques, i sol·licit va eixir al femer que era el món per a trobar qualquecosa.
a

4 comentaris:

  1. Maria Josep Escrivàdimarts, 17 de setembre, 2013

    Interessant! Podria ser un poema amorós i existencial alhora. Mínima expressió, màxim rendiment. Cabria com a tuiterada; me'l deixes utilitzar com a #piulempoesia? Amb la teua autoria, clar.

    ResponElimina
  2. dospoalsdimarts, 17 de setembre, 2013

    Certament, amb poquet, molt. Si que pots fer-lo servir.

    ResponElimina
  3. Anònimdijous, 19 de setembre, 2013

    molt bonic, sí.

    ResponElimina
  4. dospoalsdijous, 19 de setembre, 2013

    Gràcies

    ResponElimina