tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post113118991979231674..comments2023-11-05T11:28:44.984+01:00Comments on dos poals de sabó: Fusterianesdospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-1131541436376606352005-11-09T14:03:00.000+01:002005-11-09T14:03:00.000+01:00T'entenc, noi, t'entenc...Busca un promig entre "l...T'entenc, noi, t'entenc...<BR/><BR/>Busca un promig entre "l'home estàtic" i el donar-hi massa voltes.C.https://www.blogger.com/profile/09871117349149050417noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-1131455613583267932005-11-08T14:13:00.000+01:002005-11-08T14:13:00.000+01:00pensar, coneixement.. m'agraden les dos.. pero se ...pensar, coneixement.. m'agraden les dos.. <BR/>pero se que hi ha gent que no l'interesa gens res d'aixo.. <BR/>conec molta gent que prefereix no tindre estudis mentre puga tindre diners.. <BR/>sempre han dit que la sabiduria no ocupa lloc ni pesa.. <BR/>sempre ocupa lloc tindre un libre a la ma, i sempre sempre pesa.. perque et fa pensar, superarte i potser com tu, t'adones compte de que els que et rodejen estan fora del cercle.. dedicant la seua vida a coses que no permaneixen.. <BR/><BR/>es trist veure com molta gent es dedica a la llei del minim esfors..<BR/><BR/>petonetsrAnita nOehttps://www.blogger.com/profile/03703047707445106055noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-1131191643454804902005-11-05T12:54:00.000+01:002005-11-05T12:54:00.000+01:00Ja fa molts anys que vaig haver de rendir-me a l'e...Ja fa molts anys que vaig haver de rendir-me a l'evidència i vaig acabar per admetre, gairebé com una màxima o sentència indiscituble, que <I>el coneixement no només no du a la felicitat, sinó que, massa sovint, du a tot el contrari</I>. Coneixement, reflexió, pensar... poca diferència hi ha.<BR/>Tanmateix... no he aconseguit mai escapar-me d'aquest vici. Supose que com tu (les meues suposicions, per cert, darrerament són un desastre).<BR/><BR/>Més recentment, però, i em pense que ho he dit ja en algun lloc, tal volta en aquest mateix blog (diu u tantes coses al cap del dia...), vaig arribar a la conclusió que, en realitat, "pensar" no té més conseqüencia que el descobriment de la manca de llibertat, i que aquest descobriment és el que ens fa infeliços. Però tots som igualment no-lliures, i, alehores, més que de "felicitat", caldria parlar d'ignorància de la manca de llibertat.<BR/><BR/>Vull pensar, per pura militància de l'optimisme, que el coneixement ens aporta, de vegades, la superació d'alguna petita cadena, ens aporta algun guany real de llibertat, i que, en aquestes ocasions, podem gaudir d'una sensació real de felicitat en la qual els "no-raonadors" no poden ni tan sols somiar.<BR/><BR/>O tal volta no són més que palles mentals, ves a saber.Giorgio Grappahttps://www.blogger.com/profile/09266708514270747144noreply@blogger.com