tag:blogger.com,1999:blog-119954582024-03-18T07:51:05.393+01:00dos poals de sabóASSAIGS I DE TANT EN TANT REFLEXIONS DEL MEU AFER POÈTICdospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.comBlogger638125tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-52248707922439346262024-03-04T07:41:00.001+01:002024-03-18T07:50:22.278+01:00D'una vintena d'anys<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">D'allò que em fa neguit el temps, no és només el fet d'envellir i que el cos vaja perdent la frescor aquella que cantaven els llatins de cull flors, xicona. També fa desfici pensar en, per exemple, vint anys i recordar coses, fites que hagueren ocorregut eixos anys arrere. D'aquesta glopada d'anys em va al cap en un mes com aquest que fa vint anys em va atorgar un jurat el premi més important que he tingut mai: dues dècades que van guardonar el meu Dos poals.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-22539614706727202992024-02-11T06:59:00.000+01:002024-02-11T06:59:00.404+01:00De convertir-se una reserva o gueto<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"> <span style="font-size: 17px;">En un país desnaturalitzat o en procés de desnaturalització, més precisament en la societat que forma originalment un país, la humiliació envers ella és l'acció més profitosa (i quant més descarada i punyent més efectiva serà). Endemés, es fa necessària la participació de la massa acrítica, tan nombrosa, que pren el paper del menfot amb més potència o més poca. </span>
<br /><br /><span style="font-size: 17px;">De fa molt de temps i ara mateix en el cas de pocs dies n'han brotat uns quants casos, és un fet dolorós l'actitud dels metges de no voler atendre valencianoparlants i exigeixen ser parlats en castellà. Ací tenim ben clares les dues postures esmentades adés: la de la humiliació, en què uns governs no garanteixen el dret del ciutadà (i s'escapoleixen de la responsabilitat en no legislar i només per això ja és ser actiu i part provocadora de la humiliació); i la del menfot, en nombre de gent abundant i alhora col·laboradora en la desnaturalització del país, quan justifica i contesta l'agredit dient-li que pot parlar castellà i que no caldria posar-se d'eixa manera.</span>
<br /><br /><span style="font-size: 17px;">Deixant de banda les variables (fa poc que està ací, ve de fora...), tot plegat respon al pla de desprestigiar una llengua i renaturalitzar una societat fins a la compleció. Un cas transversal i de lluites compartides: quan una dona és violada, els menfots brotaran dient que per què anava tan maquillada, per què anava provocant, per què... ço que siga.</span></span></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-57224238670499949262024-02-01T15:18:00.002+01:002024-02-01T15:18:00.149+01:00D'una entrevista<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Primer el Pau Rodríguez i ara aquest fragment del Pol Guasch en una <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-pol-guasch-amistat-amor-sexualitat-ofert-mans-paradis-crema/">entrevista</a> al Vilaweb:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 18px;"><span style="font-family: courier;"><i>No escric per als altres, per a ningú en concret, ni tan sols per a mi mateix. Escric per la literatura. Per la poesia. Per l’escriptura. Això ho vaig aprendre de Marina Tsvetàieva. El meu ofici, el meu gest, és fer literatura, i no pas arreglar el món. No sóc un escriptor afiliat als sòviets. Vull fer literatura com un escultor vol fer escultura, i el meu material no és el metall ni la fusta sinó el llenguatge. La meva intenció no és representar el món ni descriure’l, sinó intentar trobar-hi alguna veritat. El llenguatge és el mitjà i una finalitat en si mateix. No crec que apostar per la poeticitat sigui hermètic, ni inaccessible, ni privilegiat, ni elitista. La poesia és una desactivació del llenguatge connectiu, de les lògiques del llenguatge en el procés semiocapitalista, de l’algorisme, del llenguatge petrificat. La poesia és obertura. No per apostar per la poesia renuncies a la realitat. Això ho explica molt bé Bifo Berardi.</i></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 18px;"><span style="font-family: courier;">Amb vint anys d'<i>escriptor oficial</i> i a un parell d'anys d'entrar en la cinquantena, el poeta es sent desconcertat i descol·locat, qüestionant-se.</span></span></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-33171620778894886532024-01-31T14:39:00.002+01:002024-01-31T14:39:00.145+01:00De ço que es suposa que és el partit valencianista<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Pel que s'ha vist, Compromís ha votat que sí a la llei d'amnistia, igual que la resta de partits polítics d'esquerres: BNG, Bildu... Em desconcerta molt, certament. Tinc tantes qüestions a fer que em resulta complicat posar-les en orde i poder escriure-les ací, almenys al sendemà de la cosa.</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-88230593942285033902024-01-29T15:24:00.001+01:002024-01-29T15:24:00.140+01:00De ser bledes<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Passen 25 anys (llargament de colp) i tot es veu ensorrat a la maduresa, els mites i les il·lusions: l'oasi del català d'Andorra; la degradació particular canalnouera de la TV3; la misèria política del nostre nord català (pessebre, cort, quadra) en què no arribem a copsar, capir, la teranyina fosca de la vida política profunda; la tristor política, també indigna en la dreta extrema, al nostre país.</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-65696977779320602242024-01-19T16:21:00.003+01:002024-01-29T08:33:31.157+01:00De la covardia<p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El Psoe i el Pp d'Espanya (amb valencians en el Congreso) han votat rebutjar la proposta de Compromís incloure el dret civil valencià en la Constitución.</span></div><span style="font-family: courier;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">a) Oooooooooooooooooh!</div><div style="text-align: justify;">b) Qui ho hauria imaginat?</div><div style="text-align: justify;">c) Per a ofrenar noves glòries a Espanya...</div><div style="text-align: justify;">d) Votar que no al pressupost.</div></span><p></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-58308011654329049712023-12-31T07:32:00.001+01:002024-01-08T07:40:32.400+01:00De dades biogràfiques<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Ara fa 24 anys que han passat 24 anys, una dada potser irrellevant per al comú de la gent, però que a jo sí que té un cert regust de destacable: la fita de l'any 2000. En arribar aquell any jo anava a fer-ne 24 i ara ja n'han passats els mateixos: puc dir que he viscut igual abans i després de la ratlla (que no segle).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Una dada que també és irrellevant però que encara recorde és què fea aquell capdany: escurar plats i preparar les coses per a fer el dinar. Eren les 12, migdia, i per la televisió emetien en el canal Euronews el primer ninou d'eixa jornada, en Nova Zelanda llançaven castells de foc i tot era una festa; hores després, festejàvem nosaltres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">24 que en tinc 24.</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-88562379372358313572023-12-22T08:06:00.002+01:002024-01-08T07:40:52.859+01:00D'etiquetatge <p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Papas Escrivà, empresa valenciana de la Safor, 40 anys després de la Llei d'ús, encara menysprea el valencià i no el fa servir en la llista dels idiomes dels ingredients: anglés, francés, italià i alemany.</span></div><span style="font-family: courier;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Patatas Rubio, empresa murciana que ha decidit incloure el valencià en el seu etiquetatge, almenys en els productes trobats en el Consum.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De Múrcia vindran i el valencià usaran (i els en compraran). Vergonya, cavallers, vergonya.</div></span><p></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-82649056364450163492023-12-14T08:03:00.004+01:002024-01-08T07:41:12.340+01:00De la imbecil·litat <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Igual que les persones fan les religions, així també Europa. Les persones d'Europa han anat a Catalunya per a dir que el castellà és una llengua en perill. Oh, Europa de merda.</span></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-17312935691680096922023-11-16T11:04:00.002+01:002023-11-16T11:04:21.876+01:00D'una decepció de país<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Llig el titular del Vilaweb que diu que </span><span style="font-family: courier; letter-spacing: -0.4px;">Compromís ha esdevingut absent al debat d’investidura. Açò fa molt de mal, dol moltíssim i fa constatar que no som res com a poble, com a poble valencià vull dir, que desapareixem com a poble roda i volta.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><span style="letter-spacing: -0.4px;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><span style="letter-spacing: -0.4px;">De res val que hi hagen socialistes, pepers, voxers al Congreso, perquè com és natural, vist al llarg de la vida de la democràcia postfranquista, els diputats </span></span><span style="font-family: courier; letter-spacing: -0.4px;">d'aquests partits</span><span style="font-family: courier; letter-spacing: -0.4px;"> que hom envia com a representats després de les eleccions poc fan als interessos del País Valencià, fet i fet, només acaben ofrenant noves glòries a Espanya: corredor mediterrani, port de València, el català i l'ensenyament, etc. Podríem dir, tot repartint carnets de valencianitat, que són poc valencians.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; letter-spacing: -0.4px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; letter-spacing: -0.4px;">Irrellevància, inimportància absolutes.</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-2586301828365779122023-11-14T07:43:00.001+01:002023-11-14T07:43:23.860+01:00D'un vertigen<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Novembre és el mes en què administrativament faig els anys del treball en l'ensenyament. Enguany en són vint: mire arrere, molt arrere i m'agafa desfici. Són un bastaix d'anys molt contundent de capir, amb unes quantes lleis d'educació pel mig. El vertigen és mirar l'abís del bastaix dels pocs anys que resten per a la fi d'açò. </span></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-46361615146622487332023-10-18T20:03:00.003+02:002023-11-14T07:44:08.578+01:00D'un dubte<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Tenint en compte que qualsevol persona que tinga el C2 de valencià pot fer classe de valencià en secundària, ¿estem els llicenciats en filologia catalana sobrequalificats per a impartir aquesta matèria, més encara també si mirem el focus de l'assignatura amb la llei nova?</span></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-75168662071044933892023-10-01T15:55:00.003+02:002023-10-03T16:04:21.560+02:00D'una decepció<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Primer d'octubre o escrit també 1r d'octubre. Passen els anys i aquesta data tan important no només per als catalans sinó per als valencians que creiem en els Països Catalans sembla que va esvaint-se quant a significat, quant a poder. És injust dir-ho, que el món de la política (l'alta i la baixa) és mediocre o miserable, però no puc evitar tenir aquesta emoció de decepció, de sentir-se enganyats com a xones.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El món de la política és una enganyifa en què altres interessos perverteixen les condicions de vida d'una societat que podria assolir un benestar més gran (en principi, després caldria veure què passaria aconseguida la independècia).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Després em mire el país i la dolor és mosntruosa.</span><br /></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-45987237641954946202023-09-16T22:12:00.002+02:002023-09-18T08:39:04.210+02:00D'un curs amb malastruga<p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><span style="font-size: 17px;">Ha començat un altre curs i aquest és el del retorn al desert després del miratge (que no oasi) del Botànic. Una tornada de la dreta extrema al govern valencià (al País Valencià no hi ha dreta, només extrema) que representa la recuperació dels fantasmes de l'antivalencianisme més furibund i esperpèntic i el més assolador: l'enfonsament del poc que havia pogut ascendir el Botànic. Sí, eixe pa que volíem tant i que, pobre, ha acabat potinejat i emporcat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><span style="font-family: courier; font-size: 17px;"><div style="text-align: justify;">Tornem a l'escola amb els capteniments més pessimistes d'una escola pública corcada; amb la sensació que l'escola concertada no ha vist en perill el seu estament; amb la convicció que la privada continuarà sent el poder ocult d'arrels pregones.</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><span style="font-family: courier; font-size: 17px;"><div style="text-align: justify;">Quatre anys ens esperen i se n'expecten més si girem la vista al cicle de vint anys que va tenir la dreta extrema abans de governar el Botànic: recordem-ho, del 1995 fins al 2015.</div></span><p></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-63812856961697780872023-08-11T22:28:00.004+02:002023-11-14T07:44:49.843+01:00D'un premi poètic <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Segon any que em presente al premi de poesia subversiva i tornem a no aconseguir el guardó. Estic un poc decebut perquè pensava que duia una obra bona, però sembla que no era subversiva d'acord amb la idea del jurat. Continuarem intentant-ho, a vore si acabe de copsar que és la subversió poètica. </span><br /></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-55916863343376476122023-07-31T10:07:00.003+02:002023-08-08T11:00:51.283+02:00D'úns plans que cal canviar <p><span style="font-family: courier;">S'acaba el mes i per culpa d'aquestes oposicions unes quantes coses que volia fer hauran d'arraconar-se i ser represes molt molt més avant, per exemple, els enraonaments que volia produir: tota la prioritat serà per a la traducció. </span><br /></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-72035953451338275182023-07-25T15:42:00.002+02:002023-08-08T11:00:26.267+02:00D'unes oposicions <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Aquest curs m'han obligat a ser tribunal d'oposicions i d'aquesta faena he tret moltes experiències, he tret moltes reflexions. Una primera per a aquest text que serà breu: per què els especialistes proposen que els menuts i adolescents no es vegen capturats pel mòbil i per tot allò que implica i bona part del opositors, en la seua unitat didàctica el mòbil i tot allò que l'envolta era necessari per a fer activitats?</span><br /></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-5681045037835023292023-06-13T08:54:00.004+02:002023-06-13T08:54:50.720+02:00D'un sense sentit professional<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El curs s'acaba i he llegit aquestes tres reflexions sobre ensenyament: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/adeu-cambray-conseller-faltar/" style="font-family: courier;">aquest</a><span style="font-family: courier;">, </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/cambray-adeu-gerard-furest/" style="font-family: courier;">aquest</a><span style="font-family: courier;"> i </span><a href="https://elmon.cat/opinio/estafa-educativa-466245/" style="font-family: courier;">aquest</a><span style="font-family: courier;">.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">La conclusió a què arribe és que som titelles d'un escenari molt complex de forces amb interessos: uns interessos que no ens són tangibles, a l'abast, però que per culpa d'aquests ens veem immersos sense saber des d'on ens venen les galtades.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Quin desànim tot.</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-23779462107368899662023-06-01T10:44:00.003+02:002023-06-01T10:44:19.059+02:00De la gravetat insuportable d'anar a votar<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Passats uns dies de les eleccions, amb el cadàver encara calent, qui el vetlen s'esforcen a capir què ha passat i què cal fer-hi a partir d'ara. El tocat és que no sabem si el cadàver és cadàver o ens ho han amagat i està criogenitzat, fins que revitalitze el 2027 (si no revitalitza eixe any, el 2031 serà massa tard i el fantasma dels 20 anys d'extrema dreta, perquè al nostre país no n'hi ha de dreta, planarà en un ofec omnipotent).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Són quatre anys de certesa certa, d'incertesa incerta, de certesa incerta o d'incertesa certa, com hom vulga veure-ho, però ara venen unes eleccions a Espanya i d'ací d'allà tot de veus que maregen: si abstenir-se i que pete tot; si tornar a votar Compromís, barrejat amb partits espanyolistes que durant 40 anys han posat mel a la nostra boca d'ase; si fer el kamikaze i votar l'extrema dreta i a vore què passa; si no anar a votar com un dret més a exercir...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Al capdavall, hom pot arribar a una conclusió (una de tantes) que votar a Espanya és una collonada, perquè el topall de vots de Compromís és ínfim, comparat amb el que sumen PSOE i PP: roda i volta tot el diputam que siga elegit d'aquests partits, que és nombrós en conjunt, acaba esclafant qualsevol intent, desig, expectança de millora valenciana i com diu aquell: pe què?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El cadàver està calent o està en hibernació, però qui el vetla està mort en vida.</span></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-4240207255320095452023-05-30T07:42:00.003+02:002023-05-30T07:42:30.933+02:00D'unes eleccions tristesS'acaben de celebrar unes eleccions i reprenen el poder les forces repressives (genocides i perdoneu el mot, però crec que no el banalitze gens) del valencià. Certament, aquesta és la qualificació que tenen qui governaran el país passats huit anys de miratge (perquè sí, ha estat tot un miratge de voler i no poder i poder i no voler), que amb el referent anterior (20 anys, del 1995 al 2015) tant de bo no siga tan llarg.dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-30914595221058928292023-05-18T07:32:00.002+02:002023-05-30T07:42:46.668+02:00De podcasts<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Aquest cur nou està sent de descobriments culturals; u d'aquests és el podcast i què tard hi arribe, perquè de fa anys que hi han programes interessantíssims i que en escotar-los ara pense: per què no sabia d'açò? Per això és ara que tot el temps lliure que tinc auditiu és ocupat per aquestes peces que descarregue en un bastó i clave en el cotxe. D'aquests, faig destacar el Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio: quant de llibre que hi ha per llegir, quanta persona llegida que parla tan bé de literatura, cosa que desperta en jo un sentiment de mediocritat i de llançamenta a perdre.</span></div><div><br /></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-20955406423909900272023-04-28T08:17:00.001+02:002023-04-28T08:17:06.409+02:00D'una ciutat estat<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Madrid ciutat és guai.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Jo hi he estat dues voltes: l'una en 1989, amb 13 anys i l'altra el 1992 amb 16. Hom pot dir que van ser excursions d'un dia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Pel que em conten entusiàsticament, Madrid ciutat és súper xula perquè és tot ple de museus; també perquè és ple de llocs moderns i actuals de moda, siga de restauració, siga de cultura. A més a més, hi han moltíssims teatres i musicals així com també hi han barris súper encantadors, fins i tot u d'alliberament LGTBI+.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Madrid ciutat té molta molta cultura, qualsevol persona amb un poc de sentiment en parlarà meravelles i farà del seu sojorn un esperò per a anar-hi a aquell qui escolta.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Madrid ciutat és llibertat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Pel que fa a jo, Madrid ciutat em fa malíccia, perquè és allò que els valencians podríem ser al nostre país però no som. D'alguna manera hi hem ajudat, ofrenant-hi tantes glòries a Espanya (perquè, no ens enganyem, Madrid és Espanya i Espanya és Madrid).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Madrid ciutat és guai i els valencians ho sabem i no ens dol engrandir-la més.</span><br /></p>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-31444860920192028542023-04-26T12:01:00.005+02:002023-04-26T12:01:46.145+02:00Del dia dels perdedors<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Dues coses sobre el 25 d'abril. La primera és que no he acabat mai d'entendre de festejar una derrota nacional i la segona és que ahir s'hi van aplegar </span><span style="font-family: courier;">uns quants del PP i del PSPV </span><span style="font-family: courier;">en una </span><span style="font-family: courier;">convocatòria </span><span style="font-family: courier; letter-spacing: -0.4px;">pel dret civil valencià i la millora del finançament</span><span style="font-family: courier;"> feta per l’Associació de Juristes Valencians. Justament uns partits que han fet mans i mànigues per a torpedinar sempre aquestes vindicacions en el Congrés de Madrid.</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-22424334918658917182023-03-23T08:47:00.005+01:002023-03-23T08:47:45.804+01:00D'una enviscament nou<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Quan estudiava filologia catalana tenia una sensació un poc ofegant, que és que pel fet de fer aquests estudis hom suposava que havia de saber de tot: d'història del país, de cultura del país, de les classes de taronges, de les eines de llaurar o dels peixos de la mar. Una angoixa constant per a no haver de semblar ignorant perquè: com no pots saber d'això? Si estudies valencià! Com és possible que no pugues conservar aquest tresor cultural propi? Relacionat amb açò hi havia la pressió d'haver de fer tots els papers de l'auca: saber fer un recital de poesia, representar un teatre de guinyol, saber escriure texts de tota classe (manifests, cartes, proclames, presentacions). Comptat i debatut em vaig carregar aquesta obligació psicològica (que jo mateix m'havia muntat) d'haver de saber de tot per a no haver de decebre la gent que em demanava qualque cosa perquè confiava que jo n'havia de saber.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Doncs bé, tornem a la mateixa història, ara per culpa de les noves formes d'entreteniment a partir de l'internet i que una altra volta mostren les misèries que té el català com a llengua minoritzada, menystinguda, odiada. El tocat és que el meu entreteniment audiovisual d'ara no és la televisió de tota la vida, sinó la plataforma youtube: no només la música, sinó d'altres contingts. Per exemple gent que parla d'art, que parla d'arquitectura, de música, de la vida que és tot i d'ací plora la criatura: tot ço que m'interessa està en castellà i pense que que desgraciats que som que no tenim continguts aitals però en català (bé, almenys, no ho sé trobar i si n'he vist són poc engrescadors).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">[Amb tot, no tot està perdut perquè de fa uns mesos he trobat que hi han programes tant de televisió i de ràdio que poden ser descarregats, amb la qual cosa els puc posar a la ràdio del cotxe i escoltar-los. Així, Catlunya Ràdio és u dels llocs amb una proposta variadíssima de temes i després d'escoltar podcasts (o enraonaments que dic jo) sobre medicina, narracions o confessionals, ara he descobert el Ciutat Maragda i n'estic enamorat. També m'agrada un altre podcast de literatura, Gent random, que és un gust d'escoltar però em grinyola molt la qualitat lingüística del valencià, és una llàstima que sent com a professor de valencià que soc]</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Aleshores la cosa és que m'he decidit a produir podcasts o enraonaments. De fet, he de dir que aquesta experiència, la vaig fer fa deu anys, quan vaig gravar uns enraonaments sobre la poesia de la Maria Josep Escrivà o la Christelle Enguix, però la segida es va acabar. Sé que serà una faena molt dura i sobretot constant, perquè tornem a la mateixa: em tocarà fer-ho a soles (llegir, redactar, gravar, editar), de manera que hauré d'anar lentament i aprofitar els moments no lectius del curs. Almenys pel que fa a la seguida, per a un any sí que tinc de programes, perquè d'idees, ara n'hi han moltíssimes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Tant de bo les meues propostes agraden.</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-11995458.post-41568024446826479552023-03-05T07:45:00.088+01:002023-03-05T07:45:00.238+01:00D'una autoafirmació literària<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Aquest mes fa anys aquest blog: 18 fins ara. Ceratment són molts anys, esforçant- me a escriure, no tant abans com ara, algun text de pensament, d'opinió de reflexió de fet personal. La idea era parlar molt de la meua activitat literària, però això és com tot: ha acabat sent un parlar de coses.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">La raó d'aquest text és que la poeta Maria Josep Escrivà ha tret antologia poètica pels 30 anys de poesia, Són molts anys i en aquest temps ha guanyat premis i ha publicat uns quants llibres. Hi pense i certament ha fet un camí poètic (6 poemaris i 2 narracions), des que tenia 26 anys, quan va guanyar el premi de la primera obra i publicació consegüent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Però ara vinc a jo: em pense, em mire en el temps i m'adone que, ves per on, jo també tinc un camí literari fet, que comença amb un accèssit als premis DISE de la Universitat de València i que va tenir el bon succés de ser publicat: any 96 i amb 20 anys (una altra cosa és la qualitat literària que conserva d'aquell temps ençà). La resta és un poc misèria, més que res perquè no ha gaudit de cap premi ni renom que duu associat el fet de guanyar el premi. (bé, sí, que he guanyat un premi, el de Benissa, però tal com em van tractar els de l'editorial i de l'inconeixement de l'ajuntament de com va anar la cosa, la conclusió és com la de gos que abandonen en una gasolinera).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Amb tot, puc sentir-me'n orgullós de vore que jo també tinc una carrera literària amb un bon grapat d'obres (8 poemaris i un parell de traduccions) en gairebé 30 anys; que si bé no han servat la línia poètica majoritària i editorial del País Valencià i, doncs, han hagut de ser autoeditats majoritàriament, sí que mostren un punt de vista diferent de la poesia valenciana (i per què no, que mereix ser tingut en compte, tal com ha passat per l'estudi que n'ha fet la doctora Anna Vives).</span></div>dospoalshttp://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.com2