dijous, d’abril 06, 2017

D'un pensament derrotat

Als alumnes del batxillerat dic que el coneixement provoca infelicitat, talment com aforitzava Fuster. Passen els anys i els vint despreocupats van afinant uns quaranta que acaben d'amargar-se tot just havent-se començat.

La injustícia, la manipulació, el cinisme i la hipocresia de què fan gala la classe política i econòmica, però també la intel·lectual han colpejat ben fort i han fet proclamar la derrota humanística: l'escepticisme i la ironia ha esdevingut al remat un recurs de cura pal·liativa.

Saber amarga les persones,  qui oblida o no sap és feliç. Hui hom està trist, caldrà covar-ho...

2 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Des que et vaig llegir que hi pegue voltes. És un tema que m'ha mantingut, i em manté ocupada mentalment des que tinc ús de raó. Ja sabem que Fuster era un savi que tirava d'ironia de manera magistral. Aquesta afirmació, però, crec que s'hi diu en el sentit recte: el coneixement provoca infelicitat des del moment que ens allunya de l'estat beatífic de la ignorància, de la inconsciència. Però el coneixement ens il·lumina, fa que mirem el món de manera crítica i "conscient". Ara seré una mica irònica jo també: potser hem sobrevalorat la felicitat, o, si més no, crec que n'hem devaluat el significat. Em tranquil·litza saber que un profe com tu parla als seus alumnes amb aquesta agudesa de pensament. La tristesa i l'alegria són dues cares de la mateixa moneda. Amb elles naveguem i les dues ens fan, amic. Fóra bo aprendre'n, tant d'una com de l'altra.

dospoals ha dit...

Certament, el coneixement il•lumina però vulguem o no crea amargor si justament el subjecte conscient pretén viure en el segle i no en una torre d'ivori. Aquest és el drama, ésser infeliç en un món envoltat de feliços de moltes menes: per decisió pròpia, per inòpia...

Que hem devaluat el concepte de felicitat? S'han prostituït tantes paraules a hores d'ara: perdó, amor, confiança...

Tot plegat és un desfici molt gros, més encara quan sóc al davant de batxillerands, que encara tenen un esquema mental immadur per a una realitat que és desmadura i amoral i immoral, aètica i inètica. Els meus Fuster, Mira, Espriu o Pedrolo els fan picoretes.

Gràcies per l'atenció i l'espera.