divendres, d’abril 24, 2015

De política

Com a persona atea no em puc estar de fer-me de mala sang quan els polítics del nostre país, que es vol laic, fan ostentació i proclama de la seua religió, en aquest cas la catòlica. Un exemple d'aquesta ostentació i proclama és quan juren el seu càrrec en l'administració pública: tan catòlics ells, seriots davant el crucifix. Si fóra cristià em cauria la cara de vergonya per culpa d'aquesta gentola que, pintant-se una llacada de religiosos, per darrere atempten contra els preceptes més bàsics de la seua fe. Més encara, si jo fóra un càrrec responsable de la jerarquia catòlica hauria de plantejar-me seriosament mamprendre excomunicacions i retrets per haver pres el nom de Déu en va i perjurar.

Per culpa de tot açò que està sortint dels polítics imputats i immersos en corrupteles, voldria fer la llista dels pecats capitals (no els venials, sinó els grossos) i manifestar el meu cabreig per aquesta hipocresia catòlica dels polítics que ens han tocat. No cal dir que tot serà presumpte, fent servir l'argot que  s'usa actualment.

Avarícia: ¿no són infames les quantitats de diners que estan embutxacant-se els polítics i alts càrrecs a costa d'una altra gent que duu una vida miserable? ¿no és avarícia guanyar milers i milers d'euros amb reunions fictícies o inútils o cobrar per unes faenes que no correspondria fer?

Enveja: ¿no deu ser que tanta, tanta misèria política ve produïda pel desig de ser igual que l'altri que s'enriqueix? ¿Per què si uns volen cobrar comissions, els altres volen també ser igual que els companys?

Supèrbia: ¿no és patètic veure els polítics mostrar-se tan sobrers envers el contrari quan l'han enxampat? ¿No és trist veure com es justifiquen menyspreant?

Gola: Factures de menjars de 80 euros el cobert, cotxes de luxe, etc. Cal dir-hi més?

Luxuria: Putes, jóvens de companyia...

Ira: ¿No és trist que els polítics no donen la informació a l'oposició perquè els controlen, en un acte de discriminació? ¿No és venjança quan entre ells s'escampen la merda de les trampes que es fan? ¿No és la ira qui mou aquesta decisió de ser legals i no desig del perdó?

Peresa: Quan uns servidors públics no fan la faena que els pertoca per deixadesa, ¿és peresa això?

Tot, al remat, és patètic. No entenc per què els catòlics no es revolten contra aquest menyspreu a la seua religió i altrament m'ataquen per retreure'ls aquesta indecència.

dimarts, d’abril 21, 2015

Aniversari

Fa un mes que ha passat l'aniversari d'aquest blog i hui representa que és el de la inauguració: fet i fet, va nàixer fa deu anys per a escriure reflexions de tota mena i fer constància de la meua tasca com a escriptor (de poesia, traductor, etc.).

Pel que fa a la poesia, en aquests deu anys han eixit al carrer tres llibres, amb una incidència mínima (m'imagine) en la societat lectora i poètica com més ha anat més. De fet, el darrer llibre, Ei que ja sé francés, malgrat rebre dues (dues!) crítiques literàries (més que mai!) ha passat totalment inadvertit pel món (almenys, des del meu punt de vista): vora 200 llibres han caigut en mans de lectors, però directament, personalment a penes n'he rebut algun comentari (sis o cinc persones a tot estirar). De les dues crítiques que m'han escrit diré que si bé incideixen en les lloances (amb què queda afalagat l'ego poètic) he trobat a faltar més hermenèutica, potser atés el caràcter del llibre.

Emperò, faig saber també que la campanya que he dut a terme ha estat molt, però que molt callada, amb la qual cosa una part de la culpa és meua; tanmateix, aquest llibre tercer estava destinat a patir aquest mal: un llibre tan metaliterari i descregut no tenia més remei que restar foravila. Comptat i debatut, és l'inconvenient de ser exquisit, com em diu un amic meu.


dijous, d’abril 16, 2015

Dels motius de la política

Amb tot açò que passa de les conseqüències de la crisi econòmica (desnonaments, desnutrició infantil, més immigració africana, etc.) m'ha vingut al cap una terna de paraules: compromís, caritat i solidaritat. Són unes paraules molt importants per a nosaltres humans, que vivim i actuem en la societat.

Fa la sensació que els nostres governants de dretes, molt catòlics ells, estan menyspreant aquesta virtut tan bàsica de la caritat. Ells, que van a misses, provessors, romeries i altres, es passen pels ous u dels principis de la seua religió tan santa: ser caritatiu. Davant el drama tan impactant de gent sense recursos, que necessiten suport econòmic perquè tenen al càrrec persones dependents; o bé d'immigrants que fugen d'uns països perquè no hi ha solució, atesa la grandesa de la nostra Europa (com aquells Estats Units que van acollir els nostres emigrants valencians, o aquella Suïssa dels anys de la postguerra); o bé dels infants que no tenen menjar a casa i amollen els de dretes que és perquè els pares no els alimenten bé; davant aquest drama: on és la caritat de la seua religió tan cristiana? No haurien de ser caritatius i fer-hi alguna cosa, i no amagar-se en l'economia?

Tanmateix, la faena del polític de dretes i catòlic no és la de ser caritatiu, certament: ací els donaré la raó. Perquè de bona veritat la faena del polític, no ja de dretes, sinó de qualsevol tipus, és la de tenir un compromís. Aquest és el fonament d'un polític: comprometre's amb la societat i millorar-los la vida; sense cap mena de caritat. Ells han de fer la seua faena a partir d'un compromís ètic, d'un compromís que servisca per a millorar la societat en tots els aspectes, no només econòmics, sinó també polítics, culturals i socials: i sempre partint de la base de publicitat, ço és, de la cosa pública.

En definitiva un polític s'ha de comprometre i, si de cas, la caritat la farà servir per a dur avant la tasca del compromís amb el proïsme, la societat, no com una excusa per a fer el bé de manera extraordinària i perdonavides. Per a això està la solidaritat: a algú qui hom no té per què ajudar, perquè no s'hi havia compromés, ja l'ajudarà perquè s'hi sent solidari: per exemple, per raó d'un terratrèmol en un altre país, solidàriament, són enviats els recursos possibles per a ajudar els damnificats.