dimarts, de desembre 24, 2013

Mal rasquit

Fa unes setmanes, en fer un passeig pels canals de televisió vaig ensopegar amb la publicitat d'Intereconomia. Em va picar la curiositat de veure qui havia decidit posar diners per a publicitar-se en aquest canal que per desgràcia té per costums atacar i denigrar grups diversos de persones: homosexuals, represaliats pel franquisme, gent que suma esquerrositat, i com no, els parlants de llengües espanyoles que no són el castellà. Així, no em va sorprendre trobar-hi espais de telebotiga, ni tampoc marques com Repsol, BBVA, Movistar; tanmateix, em va saber malament (i perquè no dir-ho, em va torbar molt) que entitats com l'ONCE o ACNUR hagueren decidit invertir diners en espais publicitaris en el dit canal. No sóc homosexual, no sóc un represaliat pel franquisme, però sí que tinc sensibilitat esquerrosa i catalanoparlant i em dol que aquestes dos entitats donen suport econòmic a aquest canal. La reacció fàcil seria declarar-los el boicot i no comprar cap cupó ni inscriure'm en aquesta ONG, però d'alguna manera haurien de saber que no és justificable pagar diners a una empresa de comunicació que emet programes que ataquen un sector de la societat de què forme part, tot amb l'argument d'ajudar una altra gent que té necessitats.

Al tall d'això, vaig escriure un correu a les dos entitats i ja fa dies que espere una resposta a la meua inquietud, més de 10. Continuem esperant que ens ho raonen...

dijous, de desembre 12, 2013

La cocacola i jo

Al Vilaweb han publicat que volen arreplegar 20.000 llandes de cocacola per a fer una reivindicació lingüística. De bestreta els desitge que aconseguisquen aquesta fita, però malauradament no podran comptar amb el meu ajut, i no pel fet que no vulga que l'empresa etiquete per fi en català, tot acceptant la llei catalana d'etiquetatge, sinó pel fet que ja no bec cocacola. D'un temps ençà he decidit tallar el meu consum d'aquesta beguda, per raons de salut alimentària (bé, qui diu cocacola, diu begudes d'aquelles que en diuen refrescants i envasades en llanda: cola, taronja, te, etc). M'he quedat de pedra en veure la quantitat de sucre que contenen aquestes begudes, i si triem les versions sense sucre, no m'abelleix gaire consumir aquests edulcorants artificials, amb la qual cosa ingerim més additius artificials.

No cal dir que de substàncies artificials, podrem trobar-ne en altres productes, però en algun moment haurem d'establir-hi els límits i les renúncies. De moment, a taula i per a beure, aigua i en dies de festa got de cervesa (o dos, si no he de conduir), que l'alcohol també té sucre.

dijous, de desembre 05, 2013

Vint anys, tota una vida

Ara que s'ha desafermat una mena d'eufòria col·lectiva des del punt de vista polític a partir del tancament de RTVV i dels casos de corrupció del PP en què hom dóna ja en sac i lligat que a la legislatura que vindrà governaran les esquerres, voldria fer una reflexió.

Com que es suposa que la patacada del PP serà tan destacada com per a aconseguir que no puguen governar i el país serà dirigit per les forces d'esquerra, m'imagine que unes quantes coses canviaran, després de 20 anys de govern. Pose el cas del nom del país on vivim i el lloc on treballe. Si fem un record, de fa molts anys ençà, les editorials de llibres de text, per a referir-se a aquesta terra on som, hi diuen Comunitat Valenciana, per l'amenaça de la Conselleria de no homologar els llibres de text que inclouen País Valencià. Així, doncs, si en el cas esperat que governen les esquerres ¿seria la fi d'aquesta amenaça prohibició? És a dir, ¿tornarem a veure en els llibres escolars País Valencià? ¿Podrem sentir-nos tranquils aquells qui diem País Valencià a les aules, sense la por que algun  pare em denuncie per anar en contra de l'Estatut, com a funcionari que sóc? ¿O el pes de 20 anys serà més feixuc i la inèrcia ens amararà?

dilluns, de desembre 02, 2013

Més de les vares de mesurar

Hi ha un grup de la societat que manta voltes és atacat per un altre grup: em referisc als científics (en aquest cas els de la medicina) que són blasmats pels religiosos (més concretament els cristians) per recerques i descobriments que evidencien que els humans poden jugar a ser Déu. L'evolució de les espècies, el desxiframent del genoma humà, la recerca amb cèl·lules mares, la clonació, etc. són avenços considerats perillosos per aquest camp religiós, donada la injerència que implica que l'home puge a l'esquena del Creador. Contínuament el nucli dur del cristianisme, integrista i molt hipòcrita (des del meu punt de vista), malparla, ataca, retreu, amenaça uns avenços que si bé en un principi poden no ser ètics a la vista dels resultats (però no de la troballa mateixa), al remat signifiquen una millora per a l'espècie humana, vegetal, animal i les que vinguen. Abominen de la clonació i de l'ús de les cèl·lules mares, però ben bé que va bé a la societat aquest avenç per a curar-nos càncers i alzheimers.

També voldria dir que hi ha un altre grup de la societat que no és gaire atacat, ni amb tanta violència dialèctica pel grup religiós. Em referisc als economistes, banquers i empresaris que impunement recerquen i fan descobriments per a aconseguir més diners i que si bé no ha de ser negatiu per la troballa mateixa, sí que és negatiu des d'un pnt de vista ètic en el moment d'aplicar els coneixements. Aquest grup posa l'enteniment a crear camins per a aconseguir un rendiment econòmic màxim, sense tenir en compte que darrere hi han persones. Així es compren i es venen empreses que acaben acomiadant treballadors o menyspreant -los econòmicament; s'especula amb la compra de cereal des dels mercats de valors cosa que afecta la subsistència de la gent per uns productes bàsics caríssims; evadeixen els imposts que ajudarien l'economia d'un país, de manera que fa querecaiga tot el pes recaptatori en els mateixos infeliços, etc.

Comptat i debatut, els científics troben per a millorar la salut i els segons troben per a millorar-se ells, però l'església blasma més els primers, perquè volen ser Déu, i els altres... i els altres què volen ser?