diumenge, de novembre 17, 2013

Barcelona

Dies arrere he estat en la capital del país de dalt i el fet cert és que hi he anat sense la sensació d'estar en una ciutat de visita, amb tot ço que aquest fet implica: veure monuments, menjar coses típiques, fer fotos o estar un poc enquet perquè m'he deixat alguna cosa per a veure per raó que he entrat en un centre comercial, per exemple.

No sé si per sort o dissort, Barcelona ha deixat de ser especial. Vull dir, que si s'ha convertit en una ciutat més del meu recorregut vital com pot ser València. Malgrat que Barcelona no és una ciutat on vaig a sovint (una volta cada dos o tres anys), com que ja hi he estat força voltes i ja no tinc la pressió del turista, doncs, ha esdevingut, normal, natural.

Amb aquesta sensació, ara assumisc que hi han parts d'aquesta ciutat que estan un poc sobrevalorades, d'altres que sí que mereixen un bon passeig o d'altres que realment són igual de sonses que zones de qualsevol poble.


4 comentaris:

Júlia ha dit...

Tots els llocs tenen meravelles ocultes, des de la gran Barcelona al poblet més petit. I racons horribles. Això també. I també depèn del nostre estat d'ànim i fins i tot de la meteorologia.

dospoals ha dit...

Amb aquest viatge he pensat que potser Barcelona "no és tanta cosa" (permeteu-me les cometes). El fet cert és que Barcelona és a més de 400 quilòmetres del meu poble i pensar que malgrat aquesta quilometrada ja no té "res d'especial" se'm fa un poc trist, per això m'havia referit a la idea que havia esdevingut "natural". Per a bo o per a roí, ja no ho sé.

Anònim ha dit...

Doncs jo porte set anys vivint a Bcn i encara em continua sorprenent. Sempre tinc la sensació que mai me l'acabe, cada setmana descobrisc alguna cosa nova. Per exemple, des que acabà l'estiu he descobert un munt de coses: a sis parades de metro de casa trobí paisatges industrials abandonats que hom diria trets d'una pel·lícula de Ken Loach; un altre dia vaig topar amb un bosc d'alzines centenàries a poc més de 15 minuts de plaça Catalunya, a la vora de la casa on va morir Verdaguer, on per cert, no ha passat el temps; o els símbols de la casa Sayrach, les vistes espectaculars de la torre Sabadell, el nou Teatre Principal, els jardins de Costa i Llobera o tota la història amagada al Fossar de la Pedrera. Tantes altres coses! I no cal deixar de banda la quantitat de botigues, nous projectes, concerts, vida cultural, conferències, bars i locals on fer mil i una activitats... que cada dia u té a l'abast.

Barcelona, com qualsevol altre poble o ciutat, està plena de sorpreses i rodejada de llocs sorprenents. Ara, has de saber-los descobrir i, això també, saber-te-la mirar amb uns ulls inquiets més enllà dels tòpics del turisme.

dospoals ha dit...

Com ja he dit, Barcelona s'ha convertit en una ciutat més. Amb tot, no lleva que tinga milanta coses a vore... que ja aniré descobrint.