dijous, d’agost 08, 2013

Coses de la fama

Ahir estava a Dénia de matí i em vaig creuar amb el columnista del País Manuel Vicent. Només el conec de llegir-li els articles de tant en tant i d'alguna foto o aparició en algun programa de la tele. En passar-li pel costat el vaig reconéixer de seguida com a algú famós i se'm va ocórrer dir-li alguna cosa. Però ho vaig deixar córrer perquè, què anava a dir-li: fet i fet, només el conec d'aquesta cosa anecdòtica. Açò m'ha fet pensar el fet de la fama: no crec que Manuel Vicent siga tan conegut com per què hi haja una corrua de gent eufòrica darrere d'ell i m'ha fet la sensació que l'envoltava una aura de tranquil·litat i d'anonimat de la fama en un poblet qualsevol de la costa.

2 comentaris:

  1. Millor per a ell. Els qui són molt famosos i no se'n poden amagar, diuen que no els agrada no poder fer la vida tranquil·lament. Deu ser la part lletja de ser famós.

    ResponElimina
  2. Certament, imagina't un futbolista famosíssim per Dénia! És matarien a bacs.

    ResponElimina