dissabte, de juny 22, 2013

Suspicàcies

Bé, ara ja hem fet la broma. Ara anem a les coses serioses. El primer fet que cal tenir en compte és: ¿Per què la proposta del PP no va adreçada a l'IEC? El segon fet és: ¿Per què sí a la RAE, que en teoria no té res a fer en un afer d'una altra llengua? Vet ací les meues conclusions.

En primer lloc, pel que fa a importància jurídica, qui deu tindre la paraula darrera davant un conflicte judicial, m'imagine que deu ser la RAE i no l'IEC. Els jutges espanyols, pel fet que estem a Espanya, deuen tindre com a argument d'autoritat lingüística ço que dictará la RAE, i no qualsevol altra autoritat de cap altra llengua (ni catalana, ni valenciana, ni aragonesa, ni britànica, fins i tot). En segon, davant un conflicte de definicions, qui mana és la RAE. Així doncs, si es donara el cas que la RAE definira que el valencià és un idioma independent del català, la nostra Generalitat hi advocaria l'argument d'autoritat de la RAE i rebatria qualsevol definició unitarista, bé de l'IEC, bé, fins i tot, de l'AVL. Finalment, ço que és més important, en cas d'arribar a un juí, la Generalitat certament estarà sempre d'acord amb ço que des d'Espanya es dirà, que per això formem part del projecte unitari en l'universal, i és la que ens tutela (i d'ací la proposta del PP)

Se la saben llarga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada