divendres, de març 01, 2013

El Llibre de les bèsties

He fet un control de lectura del Llibre de les bèsties de Ramon Llull als alumnes de 1r de batxillerat. En una de les qüestions els demanava si el llibre tenia un bon final: el lleó mata la rabosa intriganta i cobejosa de poder. La resposta de l'alumnam ha estat la següent: onze opinions han dit que és un bon final. Una altra opinió ha dit que era el millor final i una altra, que el final estava bé; una altra, que no era un mal final, una altra que era un final lògic i al remat quatre opinions que han dit que era un final just. Roda i volta, en conjunt, els alumnes han considerat que morir era el final que es mereixia la rabosa: la pena capital no ha estat un fet estrident per a ells.

El llibre es va escriure quan es va escriure, tanmateix els lectors són moderns i adolescents. No m'havia parat a pensar-ho en aquests anys que he estat fent aquesta qüestió, però no m'enganyaré si dic que totes han trobat bé la pena de mort. En aquesta ocasió m'he adonat que no ha opinat ningú que matar la rabosa fóra una bona solució: no ha proposat ningú tancar-la en una presó, desterrar-la, o dur-la al bon camí (o reprogramar-la). Certament, no ha despertat en l'alumnam cap mena de clemència i misericòrida (més encara en un llibre cristià, on el perdó hauria de ser el fonament del pensament moral).

No pretenc, emperò, amb aquest text fer-me el sabut: jo també hauria aplicat la pena capital a la rabosa sent adolescent, i com ja he dit, fins ara no m'havia fixat en aquest detall, cosa que dóna a entendre que sent adult fins i tot he trobat natural aquest càstig. De fet, intente trobar algun argument per justificar que la maten: total, és una faula d'animals, i els animals no són com les persones. Tanmateix, si la faula fóra una pel·lícula d'ara amb personatges humans, tinc quimera que acabaria també malament: carregant-se el dolent.

Per acabar, hi hagut una opinió que lamentava que la rabosa no haguera aconseguit l'objectiu de ser reina. Vés quina cosa...